Enamorar-te de la teva millor amiga i atrevir-te a fer el pas

Fa deu anys el Joan Grivé (@sirjoan) i la Luara Mateu van coincidir en una festa de Carnestoltes a Llinars del Vallès. Ell, que no anava disfressat, es va fixar de seguida en l’artista del Circ Cric, que aquell dia anava acompanyada d’una amiga. “L’amiga anava de Minnie Mouse i la Luara anava d’Alex de la Taronja mecánica”, rememora el còmic. Per aquelles coses que passen, Grivé va acabar embolicant-se amb la Minnie: “Em va fer una mica de cas, però qui m’havia agradat a mi havia sigut la Luara i la cosa no va durar”. 

A través de l’amiga, però, va saber més coses de la Luara. “Un dia vam passar pel costat del circ i em va dir que era de la Luara. La Luara té un circ? Quina tia més interessant, vaig pensar”. Va passar el temps fins que el 2018 Grivé va rebre un missatge. Era de la Luara, i li demanava consell per gestionar el compte de Circ Cric a les xarxes.

“Vam anar a fer una birra d’aquelles que comencen a la tarda i duren fins al vespre. Va coincidir que la Suu feia el seu primer concert a la sala Apolo i com que la Luara també la coneixia hi vam anar amb els col·legues. Allà jo ja estava una mica tocat i li vaig dir a la Juliana [Canet]: “Tinc ganes de fer-li un petó”. Ella em va dir que no ho fes, que tenia parella, i jo, que soc una persona històricament molt fidel, li vaig fer cas i vaig agafar el bus nit fins a Llinars.

No hi va haver petó, però aquell dia va néixer una amistat. “Des d’aleshores vam començar a quedar fins al punt que no estàvem més de 15 dies sense veure’ns. Quan ella se n’anava d’expedició amb el circ ens trobàvem a faltar i ens fèiem moltes trucades. Teníem una relació de molt bons amics”, explica Grivé. 

A finals del 2019 ell ho va deixar amb la parella i, després d’una “etapa de dol seguida d’una etapa de festa”, la situació havia canviat. “Arriba un dia que ens adonem que ens agradem i que som persones molt importants l’un per a l’altre”. Anar més enllà, però, els feia por: “Havíem construït una cosa molt bonica que sabíem que podia ser per a tota la vida i corríem el risc de posar-la en perill”. Fins que un dia es van fer aquell petó que tant s’havia fet esperar i ja no van poder fer marxa enrere. “Volíem estar tota l’estona junts”, diu Grivé. 

Aleshores el còmic compartia pis a Barcelona però passava cada vegada més temps a casa la Luara. “Un dia els deia als meus amics: «Nois, potser marxo al novembre». I l'endemà: «Nois, crec que marxo a l’agost». I al cap d’una setmana: «Nois, que marxo ja»". Grivé ho tenia clar: “Volia despertar-me amb la Luara cada dia”.