La importància de ser amics abans que amants

La primera persona a qui un escriptor deixa llegir els seus textos sempre és algú important, algú davant de qui sent que pot mostrar-se metafòricament nu, sense editar. En el cas de l’escriptor Albert Villaró, aquesta persona és la Montse Ferrer. Tot i que són parella des de fa uns dotze anys, la seva relació es remunta molt més enrere. Abans que amants, van ser amics. Es van conèixer el 1993 quan Villaró era arxiver a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. La Montse s’hi acabava d’incorporar i el primer dia es van topar al passadís. En aquest cas, sense que caiguessin carpetes ni folis ni cafès per terra, com passa a les comèdies romàntiques. El moment, però, sí que va ser especial per a l’escriptor, que es va sorprendre de trobar-la tan bonica. Des d’aquell dia, diu Villaró, que es van fer amics. 

Les seves vides van transcórrer en paral·lel durant molts anys. Es van casar el mateix any –amb altres persones– i van anar construint una amistat que cada dia era més forta. Ja aleshores, la Montse era la primera persona que llegia els textos de Villaró. “Quan escrius, d’alguna manera et despulles i t’exposes a un judici. Amb la Montse sentia que podia fer-ho i que sempre m’ajudaria a millorar”, assenyala l’escriptor. 

L’any 2013, Villaró es va separar de la seva dona i va llogar un pis que, casualment, estava just a sobre del pis de la Montse, que ja feia anys que s’havia separat. Tots dos tenien filles del matrimoni anterior i sovint compartien moments junts. “A partir d’aquí tot va passar molt de pressa i de forma molt natural”, diu l’escriptor, que recorda amb especial estima un concert de Franco Battiato, que van viure junts com una epifania del que significaven l’un per l’altre.

“La Montse és molt diferent de mi i això m’agrada. És molt enèrgica, extravertida i simpàtica. Té moltes habilitats socials que jo no tinc. Em fascina la manera que té de connectar amb la gent i de fer que tothom se senti molt bé quan està amb ella. Jo li dic que és com un Nokia, que va connecting people”, diu Villaró. En la relació que comparteixen, assenyala, el respecte és molt important. “També la passió, que hi és des del primer dia, però sobretot el respecte. Tothom és molt respectuós amb el caràcter i les petites manies de l’altre. Crec que de vegades aquí les parelles més joves s’equivoquen, o no ho porten tan bé. Per a mi és important, aquesta maduresa i aquest entomar la vida amb més calma, i estar pel que realment importa: la companyia, la solidaritat i les ganes d’explorar la vida junts”.