La història d’amor que et farà creure en el destí

Quan parla de la història d’amor amb el pare dels seus fills, la seva exparella, la dramaturga Victoria Szpunberg reconeix que creu que no se’n podria haver escapat: “Tal com va anar, sento que estava escrit”, afirma.  

Tot va començar amb unes classes de tango als 15 anys. El seu professor, un exiliat de la dictadura argentina, tenia un fill de la seva edat que de vegades rondava per allà. Van haver de passar uns quants anys perquè Szpunberg tornés a saber d’aquest noi de la manera més inesperada. “Jo vivia al Masnou i per un tema de salut vaig anar a parar a la plaça Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona. Vaig entrar en una cabina per fer una trucada i vaig deixar-me l’agenda. Era una agenda molt petita i molt bonica, amb unes ballarines de Degas”, rememora la dramaturga.

El cas és que Szpunberg se’n va tornar al Masnou i l’agenda va quedar oblidada a la cabina. Un noi que estudiava primer d’Enginyeria a la Salle Bonanova passejava per la zona quan va fixar-se en la cabina i va veure l’agenda. Hi va entrar i va llegir el nom escrit a la primera pàgina: Victoria Szpunberg. Aquest noi era el fill del que havia estat professor de tango de la dramaturga. Va reconèixer el seu nom i l’hi va portar al pare. De seguida van trucar a la Victoria i li van dir que tenien la seva agenda. “Els vaig dir que passaria a buscar-la, però mai ho vaig fer; era jove i passava de tot”, explica la dramaturga.

Uns anys després, Szpunberg es va trobar el mateix noi al metro de Barcelona. “No vas venir mai a buscar l’agenda”, li va dir ell. “Em va demanar el telèfon, o el correu electrònic, no me’n recordo, i vam començar a escriure’ns. Un dia em va convidar a una festa a la qual no vaig anar, així que encara va haver de passar més temps fins que vam tornar a veure’ns”.  

La següent vegada que es van veure l’amor va sorgir i d’aquest amor en va néixer una nena. “L’amor incondicional per a mi són els fills. A la meva filla he intentat transmetre-li que l’amor és important viure’l a la teva manera i no caure en el que se suposa que hauria de ser”, assenyala. Per això, quan fa classes de dramatúrgia diu als alumnes que, quan un comença a escriure, no ho faci per parlar d’amor. “L’amor és un contenidor d’estereotips i en realitat és un tema molt complex. Vivim en una societat amb molta precarietat emocional i estem molt poc preparats per realment estimar i ser estimats d’una manera lliure i sense retrets o expectatives”, reflexiona Szpunberg. A l’hora d’escriure, conclou, és millor estar atent a les històries que la vida et planta davant dels nassos, com la d’una noia que s’oblida una agenda que és trobada pel noi amb el qual tindrà una filla.