Recordeu aquesta data perquè serà important: 13 d’abril. Un 13 d’abril de fa una dotzena d’anys, Joan-Lluís Lluís va conèixer una dona durant la presentació del nou llibre de Matthew Tree a Perpinyà. De seguida van connectar i van decidir tornar-se a veure, però la seva història no va trigar a complicar-se. “Ella estava en una relació que s’estava acabant i vam pensar que havíem de ser pacients. Un parell de mesos després, no havia passat res entre nosaltres i la situació era la mateixa. De forma tàcita, sense ni tan sols expressar-ho verbalment, vam deixar estar la possibilitat que passés alguna cosa”, explica l’escriptor.
No es van tornar a veure fins l’any següent, quan es van trobar per atzar en un teatre. “Era un 13 d’abril, un any després de la primera vegada que ens havíem vist”, detalla Joan-Lluís Lluís. Aleshores la situació s’havia capgirat: ella estava soltera, però ell havia començat una relació. “Vam decidir que no passava res i que podíem ser amics. Al cap de poc temps de veure’ns ens vam adonar que la nostra amistat era una mica massa ambigua, que hi havia alguna cosa a sota que palpitava”. Tot plegat els va semblar massa complicat i ho van deixar córrer.
Va haver de passar un altre any perquè es topessin de nou per atzar en un carrer de Perpinyà. “Aleshores tots dos érem lliures i vam dir-nos que potser havíem de descobrir si podíem viure una història sense intermitències”, explica l’escriptor. Ella tot just marxava de viatge i van quedar de veure’s dues setmanes després: “El dia que finalment ens vam trobar i vam començar una relació era un 13 d’abril”.
L’atzar que va marcar la seva història, reflexiona Lluís, va ser estrany. “A Perpinyà si t’interesses per la cultura catalana necessàriament topes sempre amb la mateixa gent. Era estrany que no ens topéssim més sovint. Fins i tot hi havia èpoques en què jo pensava que havia marxat lluny. Després, quan et tornaves a veure era molt normal i molt lògic, però cada vegada era sorprenent”.
A partir d’aquell 13 d’abril, la història d’amor que van viure va ser una barreja de passejades i de lectura. “Recordo que li vaig llegir en veu alta una de les meves novel·les, El dia de l’ós, i va ser un experiment molt bonic encarar-me amb ella d’aquesta forma”. “Per circumstàncies alienes a tots dos, la relació no va acabar de funcionar i no vam arribar al següent 13 d’abril”, lamenta l’escriptor. La seva història va quedar per sempre encapsulada en una marca al calendari, com un d’aquells capítols que poques vegades llegim en veu alta.
