"Hem pagat 6.000 dòlars per portar el gos de Barcelona a Nova York"

BarcelonaÉs l’hora de tornar cap a casa, també per al Baloo. El cànid podrà viatjar en avió des de Barcelona fins a Nova York. N'hi ha prou amb una frase per dir-ho, però per a Ryan Drewsy, el responsable del gos, ha suposat setmanes de converses amb companyies aèries. “Delta Air Lines o altres aerolínies americanes diuen que pel coronavirus ja no transporten gossos de races grans”, indica. El seu animal de companyia pesa 65 quilos. “Et deriven a empreses que cobren una gran quantitat de diners per la gestió i l’únic que fan és utilitzar les mateixes companyies que faries servir tu”, exposa Drewsy. Finalment, han pagat 6.000 dòlars a una d’aquestes firmes gestores. “Ha estat l’única solució per traslladar en Baloo”, apunta. Van venir a Barcelona per passar aquí la pandèmia i ara que marxen esperen arribar tots bé de nou perquè, segons explica, “hi ha moltes històries de gossos morint en avions”, especialment quan han d'anar a la bodega de les aeronaus. 

No tots els animals viuen els desplaçaments de la mateixa manera, però l’avió és el sistema de transport menys recomanat per viatjar, segons els veterinaris. “Si l’animal no pot anar a cabina, això implica que s’haurà de separar de tu i estar en un entorn que no coneix. A més del soroll, també pot haver d’exposar-se a temperatures molt baixes o altes. L’avió és un desafiament per a la totalitat dels animals”, ressalta Jaume Fatjó, veterinari i director i cofundador d’Ethogroup. L’educador caní Ricard Rojals parla també d’aquest risc: “Hi ha estudis que demostren que un de cada cinc gossos mor de fred en un viatge transatlàntic”. Cada companyia té la seva pròpia normativa. En algunes, com Ryanair, no permeten volar amb animals, excepte que siguin gossos guia. En d’altres, els gossos, els gats, els ocells (no rapinyaires) i les tortugues poden anar a bord, als peus del passatger, sempre que no pesin més de 10 quilos, amb cistella de transport inclosa. Si sobrepassen aquest pes, se’ls deriva cap a la bodega. Ara bé, amb Vueling si superen els 10 quilos (o 8 en el cas d’Iberia) ja no poden volar: ni a cabina ni a bodega. “Encara que s'anomenin petfriendly, en un 80% dels mitjans de transport no accepten animals i en un 75% no accepten gossos a partir de certa mida. És discriminació”, denuncia Rojals.

Requisits diferents per a cada país

Abans d’iniciar qualsevol viatge, “hem de valorar si realment és important endur-se l’animal, pensar en el seu benestar i conèixer els requisits que es necessiten per entrar al país, perquè els tràmits no són gens ràpids”, comenta la veterinària i membre de la junta del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, Marta Legido. “A Catalunya, per exemple, no és obligatòria la vacuna de la ràbia, però a Europa sí. L’animal, a més, ha d’estar identificat amb microxip i tenir passaport”, insisteix Legido. Tota una aventura burocràtica que cal tenir molt present. Ho exemplifica Paula Calvo, antrozoòloga: “Hi ha països amb races no permeses, com les potencialment perilloses, i si no ho has esbrinat abans, tens un problema perquè se’l poden quedar a la frontera i eutanasiar-lo. A la Gran Bretanya, Finlàndia o Noruega poden deixar-los dies en quarantena abans d’entrar si no porten les vacunes i totes les serologies que demanen”. Segons Calvo, “les companyies aèries reben moltes denúncies perquè els animals moren a la bodega pel fet que no està ben pressuritzada” i, a vegades, “els tenen a la pista amb les maletes sota el bat sol”. 

Millor des que són cadells

Acostumar un cadell a viatjar sempre serà més fàcil que si és adult. Però si es tracta d’un gat el millor és no moure’l de casa. “Un gat amb sis mesos que mai hagi anat en cotxe o vaixell ho passarà fatal. Si el viatge s’ha de fer igualment, un veterinari pot recomanar alguna medicació per ajudar-lo, però depenent de la seva raça hi ha medicaments que no es poden fer servir”, admet Legido. “S’ha d’evitar sempre que es pugui, principalment si són sortides curtes, treure un felí del seu territori, perquè s’estressa molt”, afirma Fatjó. 

La cistella de transport serà un aliat a l'hora de traslladar qualsevol animal de companyia, però acostumar-lo a estar-s’hi, a vegades, és tot un repte. Rojals aconsella “deixar la porta oberta de la cistella a casa perquè pugui anar-hi entrant quan vulgui i ho vegi com un espai acollidor”. Als trens AVE i de llarga distància de Renfe, excepte els gossos guia i d’assistència, la gàbia portàtil és un requisit indispensable. Tot i això, només es permeten animals que pesin menys de 10 quilos i amb un sobrecost d’entre 10 i 20 euros depenent del tipus de bitllet de tren. L’any 2022 ja han viatjat amb aquest tipus de comboi un total de 52.863 animals, segons la companyia ferroviària. Rojals creu que “s’haurien d’habilitar vagons específics per a humans i animals a la vegada o, fins i tot, trens sencers, com es fa a altres llocs d’Europa, cosa que no suposa cap drama”. 

Per donar resposta a aquestes necessitats i tenint en compte que, segons alguns estudis, gairebé un 50% de les famílies de l’estat Espanyol tenen un animal de companyia, empreses com Viajando con Mimi es dediquen al transport d’animals per carretera. Óscar Javier Quevedo, el seu responsable, explica que entre els principals destins on van hi ha el Regne Unit, Bèlgica, Holanda i França. “Tenim un vehicle adaptat amb climatitzador i tot el que necessita un animal per viatjar amb seguretat, ja sigui 24 o 36 hores”, especifica. En la seva furgoneta hi caben fins a una trentena d’animals, que van dins de gàbies. Sempre tenen aigua. “Portem menjar per si sorgís algun imprevist, però és millor que no mengin perquè podrien trobar-se malament i vomitar”, detalla Quevedo. Els preus d’aquest tipus de transport van, depenent de la mida de l’animal, dels 300 als 700 euros per a particulars. En cas d’animals procedents de refugis i associacions de rescat, costa 140 euros de mitjana per a Europa.

Amb tot, sortir amb vehicle propi i allotjar-se en un establiment que accepti gossos es converteix en la millor alternativa per als responsables d’animals que volen anar de viatge. Càmpings com el de Castell Mar, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, pioners a l’Estat en l'acceptació de cànids a les seves instal·lacions, han notat una afluència a l’alça. “Tenim dutxes per a gossos, menús variats per a ells, com el de la Rubina, de pollastre amb arròs, pista d'agility... Els oferim totes les facilitats”, ressalta Jordi Sargatal, director general del grup Mascort. Però no tothom renuncia a les seves il·lusions. Persones com Ramon Torralba, membre de l’Associació Catalana d’Excursionisme Caní, són experts en desafiar distàncies. “En viatges en vaixell, quan portem el cotxe amb nosaltres intentem que l’animal es quedi dins el vehicle perquè se sent més segur”, comenta. Fa uns anys, van fer una expedició a l’Aconcagua, a l’Argentina, amb un equip d’11 persones i dos gossos: una d’elles, la Neula, que era seva. Els dos animals van viatjar dins la bodega de l’avió en cistelles de transport. “Està clar que hi ha risc per a ells però també per nosaltres a l’hora de viatjar amb avió. Això sí: quan veies que sortien per la cinta transportadora, respiraves tranquil”, confessa Torralba.