Ara Estiu15/07/2020

Quan el glamur estiuejava a casa nostra

Durant els anys 50 i principis dels 60, la Costa Brava es va convertir en destí de bona part de la ‘jet set’ de Hollywood, atreta per la tranquil·litat de la zona

Alejandra Palés
i Alejandra Palés

BarcelonaA simple vista la Costa Brava no té el glamur de Manhattan o Hollywood, però hi va haver una època en què competia en la lliga dels llocs preferits de les estrelles per passar una època de descans. Amb l’Hostal de la Gavina de S’Agaró com a centre neuràlgic dels rics i famosos, la Costa Brava va ser escenari de luxes i passions, i refugi de gestació d’una de les novel·les més importants de la història de la literatura nord-americana.

Si queda algun dubte de la petjada que les estrelles del Hollywood clàssic van deixar a la Costa Brava, només cal apropar-se a Tossa de Mar per contemplar l’estàtua dedicada a Ava Gardner. Anomenada “l’animal més bell del món”, l’actriu va arribar a la costa catalana l’any 1950 per rodar Pandora i l’Holandès Errant. El director de la pel·lícula, Albert Lewin, va triar el poble per suggeriment de l’industrial Albert Puig Palau, que creia que era la localització ideal per a una pel·lícula que buscava recrear ambients amb un punt oníric. “Va arribar Ava Gardner i va enamorar tothom. Era una persona molt senzilla, li agradava molt la mainada i era molt generosa”, explica Rosa Maria Sureda, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Tossa de Mar, que recorda que el glamur de l’actriu contrastava amb un país on encara es funcionava amb cartilla de racionament.

Cargando
No hay anuncios

Entre els que van quedar enamorats de la temperamental actriu durant el seu pas per Tossa de Mar hi havia el torero Mario Cabré, que també participava en la pel·lícula. El presumpte romanç entre tots dos, que hauria culminat amb una nit de passió a l’Hostal de la Gavina, va provocar un atac de banyes a Frank Sinatra -en aquells moments parella de Gardner, malgrat que seguia casat amb la seva primera dona-. Lluny de quedar-se quiet a casa, el cantant va viatjar de Nova York a Tossa de Mar amb un collaret de maragdes valorat en 10.000 dòlars per recuperar Gardner. El truc va funcionar i el novembre del 1951 la parella es va casar.

Hollywood a la platja

També va ser una pel·lícula la responsable que Elizabeth Taylor trepitgés la Costa Brava. De sobte, l’últim estiu (1959), pel·lícula que la reunia de nou amb un dels seus millors amics, el torturat Montgomery Clift, es va rodar a Begur i l’actriu de la mirada violeta va aterrar al poble fent gala d’aquell estil que semblava fàcil d’aconseguir però que estava estudiat al mil·límetre. Taylor va venir acompanyada del quart marit, el cantant Eddie Fisher, amb el qual s’havia embolicat quan ell encara estava casat amb la seva millor amiga, Debbie Reynolds (la mare de Carrie Fisher).

Cargando
No hay anuncios

La parella, pura aristocràcia de Hollywood, va passejar el seu glamur i enamorament per Begur i S’Agaró, on se’ls podia veure en banyador i gaudint del sol i la platja en companyia dels fills de l’actriu.

Un altre visitant il·lustre de la Costa Brava va ser Truman Capote. Sempre acompanyat dels seus gossos, no passava desapercebut quan caminava pels carrers de Palamós, tot i que quan hi va arribar, l’any 1960, ningú sabia qui era exactament. “Per a a la majoria només era un foraster excèntric”, explica Maria Àngels Solé, guia del Museu de la Pesca de Palamós i encarregada de la ruta que explica l’estada de l’escriptor al poble. Capote hi va arribar per recomanació del també escriptor i periodista Robert Ruark, que des del 1953 vivia a la platja des Monestir, pertanyent al municipi de Sant Antoni de Calonge, i que freqüentment lloava els paisatges de la Costa Brava als articles que escrivia al Washington Post. Les descripcions que en feia van animar Capote a passar tres estius a Palamós -els del 1960, 1961 i 1962- buscant la tranquil·litat necessària per escriure A sang freda, el llibre amb què va inaugurar la corrent del “nou periodisme”.

Cargando
No hay anuncios

L’escriptor va aterrar a Palamós amb 25 maletes i acompanyat de la seva parella, el també novel·lista Jack Dunphy, els seus gossos -el terrier Kelly i el bulldog Bunky- i la gata siamesa Sister. Després d’una curta estada a l’Hotel Trias, epicentre de la vida social de Palamós, la família es va instal·lar en una caseta a la platja de la Catifa, ara ja inexistent. Després d’aquesta casa en vindrien d’altres, l’última la de cala Sanià, un indret aïllat on va rebre la visita d’alguns dels seus amics, com la model Lee Radziwill o la milionària Gloria Vanderbilt, dues de les integrants del seu estol de “cignes”, tal com anomenava Capote el seu cercle d’amistats femenines. La visió que Capote tenia de la Costa Brava era particular si més no. En una carta dirigida al seu amic Andrew Lyndon s’hi referia així: “El més bonic de la Costa Brava és que està molt passada de moda. Aquí no ve ningú ni vol venir ningú, excepte una pila de lleters anglesos i de conductors de tramvia alemanys”.

Cargando
No hay anuncios

La tranquil·litat era l’objectiu de Capote, però l’escriptor, acostumat a la vida alegre de la jet set novaiorquesa, no deixava de banda la vida social, tot i que a Palamós tingués un caràcter més terrenal. Entre les cites ineludibles, els esmorzars a Los Caracoles, un dels restaurants més emblemàtics de Palamós. Ell no va ser l’únic d’asseure’s en aquelles taules. Durant l‘època daurada de la Costa Brava, altres estrelles com Gary Cooper, David Niven o el músic Xavier Cugat van descobrir el gaudi de la senzillesa.

Mallorca, el paradís de les estrelles

Ava Gardner no només va freqüentar la Costa Brava sinó que també va passar temporades a Mallorca. Allà la va rebre Robert Graves, que va viure més de quaranta anys a Deià. L’estil de vida desenfrenat de l’actriu la va acompanyar també a Mallorca, on se sentia especialment lliure.

L’illa també es va convertir en el refugi d’Errol Flynn. Hi va arribar després del seu tercer casament a bord del seu veler privat, el Zaca. L’actor, que començava a estar en declivi professional, havia pres de la decisió de viure una vida nòmada, però finalment es va instal·lar a l’illa durant part dels anys 50.