Gerard Quintana: “Cada cop tinc més passions. Busco els matisos”

Assegura que aquest estiu no va poder començar millor per als Sopa de Cabra. Per a Gerard Quintana hi ha una data d’inici, una foto que recupera per a aquesta pàgina i un gran record: una foto de grup -però sobretot amb una persona a qui confessa que admira i s’estima, el pallasso Tortell Poltrona- del dia del primer concert de la que és l’última gira del mític grup, el 27 de maig al festival Circ Cric. “Estar amb ell i amb els del Circ Cric va ser una de les millors empremtes que podia tenir la gira dels Sopa. M’hi hauria quedat sempre. Riem molt amb el Tortell, ens entenem. A més, diuen que ens assemblem, fins al punt que em confonen amb ell, sempre ens demanen si som família. A mi m’agrada molt la seva manera d’entendre l’espectacle i la vida. I, a més, tenia molta gràcia perquè havíem de fer equilibris entre la manera metòdica del Josep Thió i la improvisació del Tortell, que anava dient «Si assages, t’equivoques. Tu vols fixar les coses i la vida no és així, no hi ha res fix». Jo, que també admiro molt el Thió, soc més com el Tortell”.

“UN TASTAOLLETES”

Gerard Quintana (Girona, 1964) recorre a la dita “Home de molts oficis, pobre segur”, per explicar les múltiples i diverses coses que sempre té en marxa. “Cada cop tinc més passions. En un món tan polaritzat com el que vivim, necessitem buscar la riquesa dels matisos. Jo busco els matisos en tot, res no és blanc ni negre. I en cada cosa que fas, sigui el que sigui, si vas al cor, a l’ànima, descobreixes un món extraordinàriament ric, te n’enamores i t’enriqueix. Per això tinc tantes aficions. Ho reconec: soc un tastaolletes”, confessa. Sense deixar la gira dels Sopa de Cabra -que l’ha portat per la pràctica totalitat de Catalunya i de les Illes, amb la perspectiva de la que serà l’última fita, La nit dels Sopa, l’últim concert, a Girona, el 9 de desembre-, amb el cantant anem de la música a la literatura: “Tot i que sigui una mica, escric cada dia. Ara mateix tinc dos llibres en marxa. A la tardor tinc previst entregar el primer, més autobiogràfic, i seguiré amb la novel·la que també estic escrivint”. Anem de la literatura a la fotografia, una altra de les seves passions, que reflecteix sovint en unes selfies que comparteix: “Busco anar més enllà de la selfie, altra cop es tracta d’anar a l’ànima i mimar la foto, com tot el que fas”.

EIVISSA I L’ENCAIX

Amb Gerard Quintana també anem de Barcelona -“On faig temps, sol, entre concert i concert”- a Eivissa, l’illa on viu des de fa 17 anys. “El meu projecte era viure a Formentera, però m’he de moure massa i des d’allà és complicat. Potser més endavant serà el meu destí”. Quan se li demana al cantant què significa Eivissa per a ell, ho expressa amb aquestes paraules: “Eivissa és llum, és aire, és el niu i és família. M’agrada, especialment a l’hivern. És el temps de solitud. I és el moment en què t’adones que l’illa és molt rica en gent de tot arreu que hi viu tot l’any, gent que no encaixa enlloc i que ha trobat a Eivissa el seu encaix. Ara bé, potser no s’hi estan gaire, perquè un dia, de la mateixa manera que hi van arribar, desapareixen. A Eivissa tot és lliure i poc solidificat. Potser per això m’agrada tant. Jo mateix, a l’illa, hi he trobat un lloc en el qual sento que encaixo”.