Gemma Ruiz: “No entenc anar a la platja sense un llibre”
La periodista se situa al Migjorn de Menorca, el lloc on sempre descansa al setembre i on, el 2015, va acabar la seva primera i exitosa novel·la, ‘Argelagues’
“Tots els catalans tenim la nostra família menorquina. Hem fet família a Menorca per una trobada fortuïta, quan hem preguntat on és el camí més fàcil per anar a la Macarelleta. D’aquí pot néixer una amistat que es manté per sempre, persones a qui considerem la nostra família menorquina”. Aquesta és la manera que té la periodista Gemma Ruiz d’expressar la seva relació amb l’illa on, “dels nou als vint-i-tants anys”, sempre passava quinze dies de l’estiu. “Després vaig deixar d’anar-hi, dedicava les vacances a viatjar. Als 33 anys vaig tornar a Menorca i, tot just arribar-hi, em demanava «Com he pogut estar tants anys sense anar-hi?»”. Des d’aleshores, cada setembre, la cronista cultural de TV3 passa unes setmanes a Menorca, al Migjorn. Sense faltar-hi.
LA VIDA ‘OUTDOOR’
Amb la posta de sol menorquina al davant, Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) va acabar Argelagues (Proa, 2016), la seva primera novel·la, de la qual, quan encara no fa un any que es va publicar, se n’han fet deu edicions i se n’han venut més de 19.000 exemplars. La periodista recupera i ens cedeix la foto dels darrers moments de la novel·la. Una taula, dos portàtils i dues novel·les. Aquells dies el seu company, l’escriptor Albert Forns, també acabava Jambalaia, l’obra amb la qual guanyaria el premi Anagrama. “L’estada del 2015 a Menorca va ser un no parar d’escriure. Jo portava set anys treballant en Argelagues, però aquell estiu havia de fer l’esprint final. Així que ens assèiem a la taula tots dos i se’ns feia de nit, davant la tanca, Menorca tot al voltant, molta feina però preciós. Sabeu què? Que aquest és el meu contacte amb la natura, cosa que no tinc en tot l’any. És el silenci, l’aire. L’estiu és l’únic moment que deixo de fer vida indoor (em passo la vida dins de teatres, museus, centres culturals...) per fer vida outdoor. I ho aprofitem, us asseguro que ho aprofitem molt”, diu.
ELS LLIBRES
Gemma Ruiz assegura que el seu company i ella aquests dies ja estan pensant i parlant dels llibres que s’emportaran aviat a Menorca. “Omplim la maleta de llibres. Soc molt ràpida llegint, mai en tenim prou amb els llibres que ens emportem, així que sempre hem de fer una passada per la llibreria Pau de Ciutadella a buscar-ne més. Ens passem el dia a la platja llegint i llegint, del matí a última hora de la tarda. No entenc anar a la platja sense un llibre. Si me’l deixés hauria de tornar a buscar-lo”, admet l’escriptora, just abans de confessar que no guixa els llibres però sí que marca les pàgines, a la part de dalt o a la de baix, segons on es trobin les paraules, frases o idees sobre les quals vol treballar.
RECORDS DEL VALLÈS
Tot i així, Menorca no fa que Gemma Ruiz oblidi els estius de petita a Vacarisses, el poble del seu avi matern, Martí Palà. De fet, Argelagues està farcit del Vallès Occidental. “M’hi passava tres mesos llargs, des de Sant Joan fins ben entrat el setembre. Eren els temps de fer colla amb el Xavi i la Júlia, veïns del poble, la meva germana Noemí, les cabanyes del bosc, menjar pipes, començar a fumar d’amagat, les bicicletes i entendre què significa la llibertat per a una nena de Sabadell”.
