Enxampo en Francesc Ferré (Corbera d’Ebre, 1988) en plena verema. “Aquest any ha arribat abans”, diu mentre imagina una bona collita. Tant ell com el seu germà Joan ja porten mitja vida a les vinyes, fent del Celler Frisach un lloc on cada got de vi és un homenatge a una terra plena de sacrificis. “Aquí la gent no parla d’abans i després de Crist. Aquí és abans i després de la Guerra Civil”, explica en Francesc.
“La mare és de Batea i era mestra. El pare és de Corbera i era professor d’autoescola. Dos gladiadors, gràcies a ells no som uns delinqüents”, diu mig de broma en Francesc, que deu recordar les malifetes que devia fer de jove. “Altres persones haurien preferit tenir 14 pagues, però ells van decidir deixar-ho tot per iniciar un projecte agrícola, una rara avis. Amb les vinyes ja se sap, trigues tres o quatre anys en poder tenir beneficis. I el 2005 ens vam trobar que un dels cellers als quals veníem el raïm va fer-se enrere al setembre. Ens vam quedar penjats. Així que en comptes de vendre'l a altres cellers a preu de cabra vella, com diem per aquí, els meus pares van decidir que entraríem el raïm a casa per fer el nostre propi vi. No en sabíem gaire res, d’aquest negoci. Jo tenia 18 anys”, recorda. I en pocs anys, en Francesc ja havia estudiat enginyeria agrícola i enologia, i va fer del vi la seva vida. “En aquell moment tampoc hi vaig donar gaires voltes, aquesta sempre ha estat una terra de sacrificis. Tocava això? Doncs vinga, a fer vi”, diu. Ara els germans tiren del carro amb el celler, on aposten pels vins orgànics.
Els vins Frisach, que ara arriben a mig món, van començar el 2005 en una vella casa que els seus pares tenien per preparar el préssec de Calanda embossat. Alguns amics van deixar els estris per poder començar a fer el vi en un viatge cap a les arrels d’una família que ha treballat la terra durant més de 200 anys, amb els quatre cognoms de la Terra Alta. "Nosaltres som els de cal Frisach. I rebuscant a l’arxiu de Corbera, hem trobat el cognom Frisach ja el 1692”. Un viatge al passat d’un indret on les cròniques de la batalla de l’Ebre expliquen que "hi havia més vi que aigua". "Ara tot és més hedonista, però abans el vi era un aliment. Com que l’aigua podia ser dolenta, la gent del camp tenia el vi, ja que l’alcohol ho mata tot”.
Com sempre, els inicis no van ser fàcils, però era una qüestió d’amor propi. "Si teníem raïm de primer nivell, per què no podíem fer-ho nosaltres? Sempre ens ho hem fet tot nosaltres sols”, diu en Francesc. Les obres per fer créixer el celler aquests darrers anys les han fet ells, esclar: “Amb les nostres mans”. I creant un futur, el celler ha connectat amb el passat. Les diferents varietats de vi que produeixen són un homenatge als personatges i el parlar de la Terra Alta. “No pararé fins que TV3 subtituli Clint Eastwood en terraltí”, diu en Francesc, que va créixer amb les històries de la Batalla de l’Ebre. Així que ara organitzen visites als escenaris del conflicte amb l’empresa Terra Enllà, fent cates de vins a la Cota 402, on hi havia el quarter general republicà. “La guerra sempre ha estat una ombra present. Volem que cada ampolla de vi sigui un tros d’història” amb vins com el Sang de Corb, un homenatge als veïns caiguts, o el Foradada, malnom que la gent de Gandesa posava a Corbera perquè els seus edificis eren dalt d’un turó plens de forats. Aquest, per cert, és un vi brisat, l’estil tradicional de la Terra Alta. El futur, aquí, es construeix gràcies al passat. Un cercle perfecte.