Erik Harley: “El Fòrum van ser diners públics gastats en gentrificar”

BarcelonaPormishuevismo (Pelsmeuscollonisme, en català). Mot. Masculí. Fals moviment artístic que reuneix les pàgines més tèrboles de l’arquitectura, la política i l’enginyeria, on hi ha lloc per a balnearis il·legals, rotondes de dimensions inversemblants i construccions monumentals amb pressupostos que amaguen sobrecostos i casos de corrupció.

El seu inventor es diu Erik Harley i, malgrat graduar-se en belles arts, el seu interès per l’urbanisme l’ha portat a convertir-se en un dels divulgadors més actius a xarxes sobre l’impacte social i ambiental d’aquesta arquitectura megalòmana. “Poc abans de la pandèmia vaig començar explicant algunes d’aquestes històries a través de les stories d’Instagram, però era majoritàriament text”, recorda per videotrucada des de València, una de les ciutats on ara ofereix una dotzena de rutes temàtiques sobre el que hi ha al darrere dels gratacels.

Al País Valencià, Harley hi ha trobat infinitat d’exemples pelsmeuscollonistes i un dels màxims exponents artístics d’aquest fenomen, l’arquitecte Santiago Calatrava. “La Ciutat de les Arts va servir per situar València al mapa, però al mapa de la corrupció”, diu. Tot i remarcar que aquest moviment “no entén d’esquerres ni de dretes”, el Partit Popular valencià ha deixat un rastre d’escàndols constructors, com el parc temàtic Terra Mítica –edificat sobre un pinar calcinat i amb 400 milions d'euros en diners públics– o el Circuit de Fórmula 1 de València –amb un cost de 300 milions que la Generalitat Valenciana no ha amortitzat–. “En l’últim segle ens han posat al cap que el creixement ha de ser quantitatiu i no qualitatiu. Com més gran millor, pensen molts pelsmeuscollonistes”, lamenta Harley.

Barcelona tampoc se n’escapa. Per a aquest expert en estudis urbans, el Fòrum és l’exemple més clar. Un esdeveniment que havia de ser un expositor de la capital catalana al món sobre la pau i la sostenibilitat però que es va convertir “en 1.000 metres cúbics guanyats al mar Mediterrani i diners públics gastats en gentrificar i caracteritzar les cultures d’una manera molt exoticista”, diu Harley.

Així i tot, admet que en els últims anys l’Ajuntament ha fet “passos valents” en matèria d’urbanisme, com ara la introducció de les superilles per guanyar terreny al cotxe, “que no deixa de ser un electrodomèstic d’ús privat”. També caurien en el calaix del pelsmeuscollonisme projectes que han generat grans debats com l’ampliació de l’aeroport del Prat o la nova terminal de creuers del port de Barcelona.

“Em preocupa molt que parlem en passat de Jesús Gil o el 3%, quan són coses que continuen passant. Avui dia es pensa que el progrés és una cosa que es construeix, en un context de crisi climàtica tan aguditzat com el que estem vivint”, reivindica Harley. En els seus vídeos també s’ha fixat en l’especulació immobiliària a Benidorm o en l’impacte ambiental de projectes com la construcció d’un nou Museu Guggenheim a la reserva de la biosfera d’Urdaibai, hàbitat de nombroses espècies de fauna i flora amenaçades.

D’organitzar un primer tour guiat pels gratacels més famosos del passeig de la Castellana (i els seus incendis envoltats de misteri com el de la Torre Windsor) a publicar tres llibres el mateix any. Harley avança que a la tornada de les vacances arribarà a les llibreries un manifest sobre el pelsmeuscollonisme que edita Blackie Books; una guia amb les seves rutes sobre arquitectura i corrupció per diferents ciutats espanyoles, i un repàs de les construccions d’estadis de futbol més sonades.