Fons europeus per a xips europeus
Brussel·les vol duplicar la proporció de semiconductors de fabricació local que es consumeixen al nostre continent
La Unió Europea va anunciar fa unes setmanes l’Aliança Industrial per a Processadors i Tecnologies de Semiconductors, que aspira a recuperar per al nostre continent una mica de sobirania tecnològica en l’estratègic mercat dels xips. Es pretén captar un soci asiàtic com TSMC o Samsung que fabriqui aquí els circuits més complexos per integrar-los en els diversos tipus de semiconductors que ja es produeixen a Europa, fent servir en tots els casos les eines i l’equipament de la firma holandesa ASML.
Segons el document fundacional de l’Aliança, es vol canalitzar la demanda de la pròxima generació de xips i processadors segurs i eficients que Europa necessita per a les seves xarxes digitals de comunicacions i infraestructures crítiques, a més d’atendre els sectors d’automoció, automatització industrial, salut i intel·ligència artificial. Reforçant l’ecosistema europeu de disseny electrònic i desplegant la capacitat de fabricació de xips es resoldrien els dos grans dèficits d’Europa en aquest terreny. La nova Aliança europea per als xips és paral·lela a la creada per a les dades industrials i el núvol, i totes dues conformen l’objectiu d’assolir el 2030 la sobirania tecnològica europea que la Comissió va formular al mes de març. Una part significativa dels fons de recuperació es faran servir per aconseguir-ho.
La novetat principal és que ara es vol impulsar la col·laboració público-privada i implicar tots els fabricants europeus de xips que hi ha actualment. Si bé inicialment semblava que s’apuntaria a la producció de xips molt sofisticats, amb tecnologies de cinc nanòmetres, ara s’assumeix que la demanda d’aquests a Europa és molt escassa, i que les firmes europees prefereixen fer xips especialitzats, amb més demanda i més rendibles.
Qui fabrica xips a Europa
A Europa hi ha diversos fabricants importants de xips: la franco-italiana ST Microelectronics (fruit de la fusió entre SGS i Thomson), l’holandesa NXP (sorgida de Philips) i les alemanyes Infineon o Bosch. Totes fabriquen xips per a automoció i per a equips d’automatització industrial, xips que han de ser més robustos que els d’un smartphone. Per això, i per ser immunes a les interferències, els seus nodes són més grossos, de 14 nanòmetres o més.
Tanmateix, aquests xips "industrials" no poden funcionar sense el complement d’un processador més avançat, com el dels ordinadors i mòbils. Fins ara, les empreses citades –igual que la seva homòloga nipona Renesas– han d’encomanar-ne la fabricació a la taiwanesa TSMC o a la coreana Samsung, que són les úniques que disposen dels equips de litografia ultraviolada extrema necessaris per fer-ho. Paradoxalment, aquests equips solen ser d’origen europeu: els fabrica l’empresa holandesa ASML a raó de 150 milions de dòlars cadascun.
La crisi pandèmica
Com ja es va explicar en aquest espai, la pandèmia de covid-19 ha pertorbat molt el subministrament de xips: els fabricants d’informàtica i telefonia es van afanyar a acaparar amb comandes de xips costosos la capacitat de producció de xips barats que els d’automoció i equips industrials havien deixat lliures degut a la caiguda de la demanda. Com que la cadena de proveïment d’aquest sector implica centenars de subcontractistes que tallen, encapsulen i verifiquen les oblies originals, formades per milers de milions de transistors, té poca agilitat de resposta, i així és com la majoria dels fabricants de cotxes, que fins ara treballen amb temps de lliurament de fins a quatre mesos vista, han hagut d’aturar algunes de les línies de fabricació per manca de components. La UE vol evitar que això pugui a tornar a passar-li a una de les seves indústries emblemàtiques.
Negociacions
El mes passat, durant la visita del comissari europeu Thierry Breton a la fàbrica de xips de ST Microelectronics a Grenoble, el seu principal directiu, Jean-Marc Chéry, va explicar a Breton que la clau de la fabricació de xips no és la miniaturització en què la Comissió insistia fins aleshores, sinó l’especialització. Després d’això, ST sembla més disposada a col·laborar amb l’Aliança, i sembla que s’ha compromès a subcontractar una part de la producció de xips complexos a la nova planta que la UE vol impulsar, en comptes de continuar passant totes les comandes a plantes de l’Àsia com fins ara.
Els altres fabricants europeus de semiconductors també semblen més proclius a implicar-se en l’Aliança, si ens hem de guiar per les seves declaracions més recents sobre el paper que Europa té reservat per als xips especialitzats, que majoritàriament són de 14 nanòmetres o més.
La peça que encara falta en el trencaclosques és aquesta fàbrica de semiconductors avançats en territori europeu que pugui atendre les comandes dels fabricants continentals. La candidata ideal és la taiwanesa TSMC, que té interès a instal·lar-se més a prop dels seus clients per esquivar les complicacions mediambientals (terratrèmols, sequeres) a què està exposada en la seva illa d’origen. Però a la firma li sobren pretendents: ja va comprometre amb Donald Trump una nova planta de 12.000 milions a Arizona i en negocia d’altres amb el Japó, Singapur i la Xina, a més d’haver rebut del govern de Taiwan el permís per construir una altra instal·lació per fabricar xips amb tecnologia de dos nanòmetres. Tot i això, el president de TSMC va confirmar fa poques setmanes que estudien obrir a Alemanya la seva primera planta europea. Val a dir que una fàbrica de xips d’aquest nivell requereix una inversió d’uns 20.000 milions de dòlars i quatre anys per posar-la en marxa, a més de l’emplaçament adient, mà d’obra qualificada i subcontractistes experts, i aquests dos últims conceptes van escassos a Europa.
La carta de TSMC no és l’única que Europa té a l’abast. També Samsung s’ha proposat ampliar el lucratiu negoci de producció de xips, i aquesta setmana ha anunciat un pla per invertir 175.000 milions d’euros en semiconductors i biotecnologia. Tot i això, ha especificat que tres quartes parts d’aquesta enorme quantitat i dels 40.000 nous llocs de treball es quedaran a Corea del Sud, i que, per altra banda, ja té en marxa la construcció d’una nova planta de xips als EUA. En tot cas, menys probable és que la UE li subvencioni una segona fàbrica europea (ja en té una a Irlanda) a la nord-americana Intel, que produeix majoritàriament microprocessadors x86 per al seu consum propi i no els xips d’arquitectura ARM que la resta del mercat demana.
Tot apunta que a la tardor es podrien concretar alguns d’aquests acords que s’estan gestant al més alt nivell per aproximar la fabricació de xips als clients que els han de consumir. El sistema probablement serà menys rendible a escala global, però aportarà un gran avantatge: un control més estricte de les comandes per part dels clients, que evitarà quedar-se sense proveïment durant mesos com passa des de fa un any i en alguns casos continuarà passant fins al 2023. Tot plegat, un nou episodi dels eterns desajustament entre oferta i demanda i fluctuació de preus que ha caracteritzat el mig segle d’història dels semiconductors.