Haddock Napoleón. Amb aquest nom, el company pelut de la il·lustradora Flavita Banana només podria ser un gat. Entre amics és Haddock, un nom que Flavia Álvarez -Flavita Banana és el seu nom artístic- li va posar perquè sempre li ha agradat el capità alcohòlic de les aventures de Tintín, i perquè, a més, quan el gat era petit sempre caminava com si anés una mica begut.
El cognom Napoleón, explica Álvarez, li ve “perquè és un gat, un conquistador i un tirà”. Si vols estirar-te al llit, o a la millor butaca de casa, probablement el Haddock Napoleón l’està ocupant, i també qualsevol pila de roba neta que quedi desatesa. I com Napoleó Bonaparte -de qui es diu que només menjava pollastre-, el gat de Flavita Banana és una mica peculiar amb el que li posen al plat: “No li interessa gens el menjar dels humans, i si alguna vegada em despisto i ens quedem sense pinso a casa, ja li puc cuinar un tros de pollastre, que miolarà com un boig fins que aconsegueixi el seu pinso”.
El Haddock -de vegades també Don Haddock- ara ja té 12 anys, i Álvarez explica que és “un moble passiu-agressiu”. “No fa gaire cosa, és vell i molt gras. Si hi ha alguna cosa que no li agrada t’ho dirà amb la mirada”. La dibuixant assegura que a aquestes altures el Haddock deu creure que és humà: “Viu amb quatre persones i mai ha vist cap altre gat a part de la seva mare. És un més de nosaltres”.
I malgrat ser un més, no suporta no ser el centre d’atenció. “Si som tres a taula, ell hi pujarà i s’hi estirarà perquè li facis cas”, detalla la dibuixant, que afegeix: “A la nit sempre llegeixo abans de dormir, i ell té per costum posar-se a l’espai de llençol que em queda a l’esquerra del cap, donant-me l’esquena, però amb tota la llum il·luminant-lo: és el punt d’atenció en aquell moment”. Ara, si algun dia Álvarez ha intentat abraçar-lo, buscant una mica d’escalfor i de suport moral, el gat ha sortit disparat “com si digués ni em toquis”.
Dit això, a la dibuixant barcelonina no li importaria que se li encomanés una mica el passotisme del seu gat: “Al Haddock li és absolutament igual el que pensen d’ell, i això m’agrada. Si m’hi hagués d’assemblar en alguna cosa, triaria que em rellisqués més l’opinió dels altres”, assegura.
Dels animals, creu Álvarez, també en podríem aprendre que “es moguin més per instint i no donin tantes voltes a les coses”. “Tinc ganes de fer això, doncs ho faig. No tinc ganes de fer això, doncs no ho faig. Et vull esgarrapar... doncs t’esgarrapo”, diu rient.
