Fins que la mort (o el gat) ens separi

“Intentaré lligar-me aquell guiri”. Això és el primer que va pensar el fotògraf Juanjo Fuster quan va veure aquell noi de cabells clars en una discoteca d’ambient de Salou, un cap de setmana del 1994. “Vaig anar al lavabo a arreglar-me els cabells i quan vaig tornar li vaig dir: «Where are you from?», i ell em va contestar: «Què dius? Que soc de Lleida»”. Tots dos van riure i van xerrar una mica.

El cap de setmana següent Fuster va tornar a la discoteca i va tornar a trobar-se el Toni. "Vam estar xerrant tota la nit, fins que se’ns van fer les 8 del matí. Ell no havia dormit gens i havia de tornar a Lleida, així que se’m va ocórrer agafar unes gandules de casa del pare i baixar-les a la platja. Aleshores el pare no sabia que m’agradaven els homes i no va entendre molt bé què feia": “Estàs boig”, li va dir. 

Fuster i el Toni van dormir una estona a la platja. "Recordo que el vaig veure allà estirat i vaig pensar: «Que mono, seria la meva parella ideal»". Quan es va despertar es van acomiadar i, des d’aleshores, es trobaven cada cap de setmana en una pensió a Tarragona. “Ell sortia de Lleida i passava per Flix a recollir-me. Vam fer molta vida al cotxe mentre ens coneixíem, pollastres a l'ast i migdiades incloses”, recorda el fotògraf. 

Al cap de dotze anys van decidir casar-se, i ara ja en fa trenta que estan junts. "Al principi ens fotíem unes bronques en públic que la gent es pensava que duraríem quatre dies. Però s’equivocaven, hi ha qui viu molt de cara a la galeria i nosaltres no, sempre hem sigut de parlar-ho tot. Totes les relacions tenen alts i baixos i no és bo idealitzar-les. L’important és xerrar i reconciliar-se". 

Al principi, el que el va atreure més del Toni era que “era molt callat, molt enigmàtic, molt encisador”. Quan fa tants anys que estàs en una relació, diu el fotògraf, “t’acabes mimetitzant una mica i no saps qui ha agafat què de qui”. 

Totes les tardes que estan junts, abans de sopar fan uns vuit o deu quilòmetres de passeig ràpid “per mantenir el tipus i xerrar una mica de tot”. Veuen la posta de sol i de vegades en comparteixen les fotografies amb els més de 70.000 seguidors que tots dos tenen a Instagram. 

Fuster diu que una de les maneres com li agrada més demostrar amor és el contacte físic. "Sempre que dormim junts, dormim agafats de les mans o abraçats. «Quines ganes, a l’estiu!», ens diuen de vegades quan ho expliquem. Però és així, ens agrada el contacte i estem sempre enganxadets si el gat ens deixa i no ens separa", diu rialler el fotògraf.