Ferran Bassas, jugador de bàsquet: “El meu gos roba moltes pilotes, és un bon defensor”

Quan el jugador de la Penya Ferran Bassas va néixer, el 1992, a casa ja tenien gos. De fet, un dels seus primers records és ser un nen petit i estar jugant per terra amb l’Speed, el gos de la família. Quan Bassas tenia uns vuit anys, l’Speed va morir i a casa van decidir estar un temps sense mascotes. “Quan la meva mare m’ho va dir va ser un moment molt dur, i després recordo que vaig estar dies plorant”, explica Bassas.

Aquell buit en el temps, però, no va durar gaire. “Un dia el meu germà i jo ens vam llançar a la piscina i li vam portar un gos a la meva mare”. Era un golden retriever, el Koby. Al cap de tres anys d’adoptar-lo, Ferran Bassas se’n va anar a jugar fora de Catalunya i el seu germà i la seva mare se’l van quedar. Un cop el jugador va tornar a casa, explica, van decidir que tindrien “custòdia compartida”.

Quan estan junts, sobretot a l’hivern, una de les coses que més els agrada fer és anar a la platja a fer passejos llargs, i córrer molt. Banyar-se, no. “Curiosament al Koby no li agrada gens l’aigua, que és una cosa que en general als golden els encanta. Ell és més aviat poruc: li fan por les onades”, explica. Una altra cosa que els agrada fer quan estan junts és jugar a bàsquet. “És el meu defensor, el tio és bo, roba moltes pilotes”, riu Bassas, que explica que el Koby també és un gran esportista: quan no està amb ell, la seva mare sempre se l’emporta a fer excursions a la muntanya. Però per sobre de tot, el que li agrada és, senzillament, estar amb les persones que estima. “Quan alguna vegada l’hem hagut de deixar en una residència canina després sempre està un parell de dies de morros”, diu Bassas fent broma.

El Koby, afegeix el jugador, és un “gos molt bo que es deixa fer de tot, és molt carinyós”. Gràcies al caràcter obert, explica Bassas, la seva parella va perdre la por que tenia als gossos, després que hagués tingut una mala experiència amb el gos d’un veí quan era més jove. “De fet, d’en Koby sempre diem que és més amic dels humans que dels gossos. Quan ens trobem algun gos sempre el saluda, però a la mínima se’n va cap a l’amo perquè el toqui i li faci festes”, explica l’esportista.

Bassas assegura que crèixer en companyia de gossos l’ha fet estimar-se els animals, i l’ha ajudat a ser més carinyós i també a assumir responsabilitats. “A un gos l’has de cuidar, i has de sacrificar certs moments per assegurar el seu benestar, fins i tot si ho fas a gust”, diu. El que t’aporta ell a tu, afirma convençut, és molt més. “És impossible que no et generi alegria veure que un gos s’acosta content a jugar amb tu”, conclou Bassas.