Laia Ribas: “Com faries una societat si poguessis començar de zero?”

BarcelonaL'abril passat, un grup d’investigadores catalanes van integrar la primera missió d’Hypatia, un projecte que explora com seria una vida futura a Mart. Durant dues setmanes van fer diferents experiments aïllades en una instal·lació que reprodueix algunes de les condicions, altament hostils, que ens trobaríem al planeta vermell. Laia Ribas, que és investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, va ser una de les membres de l’equip, format íntegrament per dones. “La idea també era fomentar la presència de noies en les disciplines STEM ­[ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques]. En l'àmbit europeu, a les carreres de matemàtiques només hi ha un 20% de dones; en les carreres de l’espai el percentatge baixa encara més, i si mires el global d’astronautes que han pogut caminar per l’espai, només hi ha hagut un 7% de dones".

El contacte amb el món espacial ja li havia arribat una mica abans, el 2019, quan la van convidar a participar en un projecte que havia de dissenyar com seria una ciutat poblada per humans a Mart. Enginyers, arquitectes, astrofísics, biòlegs es reunien al voltant d’una taula per pensar no només com serien els edificis, l’alimentació o els transports sinó també com canviaria la idea de comunitat en un planeta ben diferent del nostre: “Com faries una societat si poguessis començar de zero? Si algun dia ens podem establir a Mart, tinguem clar que allà els recursos seran molt més limitats i que haurem de tenir una vida molt més austera. El tema de l’aigua, per exemple: al desert de Utah vam aconseguir viure amb 13 litres d’aigua per dia i persona, mentre que aquí el consum mitjà és de 130, i en un hotel, de més de 300. Estudiar l’espai et fa veure com ho estem fent de malament a la Terra”.  

En aquella ciutat imaginària, batejada com a Nüwa, els habitacles estaven inserits en penya-segats per protegir-los de la radiadció i dels meteorits, i una de les propostes de Ribas va ser convertir els peixos en un element bàsic de l’alimentació: “La dieta seria fonamentalment vegetariana, i la proteïna l’aportarien les gallines, els insectes i els peixos”. De fet, l’especialitat de Ribas és l’aqüicultura. Durant anys ha estudiat com influeixen factors externs com la temperatura, la densitat o les infeccions en la reproducció dels peixos: com més calenta és l’aigua i més densitat de peixos hi ha –explica– més mascles neixen. Ara, arran de la seva aventura espacial, també investiga com hi influeixen els canvis en la gravetat. Els peixos de laboratori –sol treballar amb peixos zebra– passen hores en una petita màquina giratòria que sembla treta d’una pel·lícula de ciència-ficció: “Vaig conèixer un científic francès que està estudiant com portar peixos a la Lluna, com els afectaria el sacseig del viatge… És bo saber que no estic sola al món…”, bromeja.

En realitat, un dels principals problemes de la vida humana a Mart és precisament la gravetat, que al planeta vermell és molt menor que la de la Terra. “Es va fer un estudi amb dos homes bessons, un que va viatjar a l’espai i l’altre que es va quedar aquí. Després se’ls hi van fer anàlisis moleculars i es va veure que hi havia canvis importants en el sistema immunitari. El que passa és que encara tenim poques mostres per estudiar-ho”.

Parlar de Mart encara no se sap si ens situa més a prop de la investigació o de la ciència-ficció: “Es va fer una cronologia per a Nüwa: el 2050 hi podrien viure unes 1.000 persones i el 2075 unes 100.000, però esclar, això s’ha de veure. Primer hi hem d’arribar, que no és fàcil, perquè viatjar a Mart són sis o nou mesos. Imaginem-nos viatges massius d’aquesta durada”. Durant el projecte, a més, van sorgir alguns dilemes existencials difícils de resoldre: “A Mart qui hi hauria d’anar? Segurament seria gent jove, que voldria tenir fills. I això seria ètic?” Els fills ja serien marcians.