BarcelonaUn còctel de petits plaers que generen una gran satisfacció. “Fer una travessa és una experiència vital única que permet retrobar-se amb un mateix i gaudir dels petits plaers de la vida”, explica en Joan Vila, un barceloní que intenta fer-ne una cada any. La sensació d’estirar-se sobre l’herba i contemplar el cel, de remullar-se els peus a un riu gelat o d’al·lucinar amb una nit estel·lar. La satisfacció de pujar una muntanya, d’arribar a un refugi i poder-se dutxar, de caminar sis hores al dia durant tres dies seguits o d’acabar una etapa llarga i dura. Els sentiments de superació, d’esforç i de constància són presents durant una ruta per etapes.
“Per mi la diferència entre una excursió i una travessa és el fet de no haver de tornar a casa el mateix dia. En només un dia ja ets en un altre món i aquesta sensació de llibertat, per a mi, és única”, considera en Jaume Bonaventura, membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i autor del llibre Les grans travesses de Catalunya. “És el món de la natura, del silenci, del trobar-te amb tu mateix, de fer grans amistats...”, apunta Xavi Armengol, guia i soci de Rutes Pirineus. L’Adrià Campo, director de l’escola de muntanya del CEC, hi coincideix, però afegeix que “s’ha de fer amb cura i amb uns coneixements bàsics”. Recorda que “cada any hi ha accidents a la muntanya i una forma de minimitzar-los és tenir una formació mínima, tant si es fan travesses fàcils com de més complicades”.
Si us animeu a provar-ho o si voleu comprovar si ja podeu marcar totes les creuetes, hem preparat un llistat amb rutes per etapes per a tots els gustos perquè pugueu descobrir les joies naturals del país. Ens posem en marxa?
1.
Cavalls del Vent
És la travessa circular oficial del Parc del Cadí-Moixeró i una de les més famoses de Catalunya. Passa pels vuit refugis del parc i permet fer-se una idea completa dels atractius de la zona. “El Pedraforca és una referència constant; no és una travessa d’alta muntanya, és molt amable”, considera Bonaventura. “A diferència d’altres rutes, té molt bones vistes; hi ha la referència de l’horitzó molt sovint”, explica Armengol. “És una de les travesses, que amb una mínima preparació, recomanaria fer com a iniciació”, afegeix Bonaventura.
Km: 84,20
Desnivell positiu: 5.600
Etapes: entre 4 i 5
2.
Carros de Foc
És l’altra gran travessa mítica catalana. A través d’un recorregut circular, uneix els nou refugis de muntanya que hi ha dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. “Estèticament és brutal. Veiem rius, estanys, tot el modelat glacial… Passem per colls, crestes i paisatges espectaculars”, explica en Xavi Armengol, guia i soci de Rutes Pirineus. “És una ruta força exigent, que té un punt perdedor i, per això, recomano fer-la amb guia si es té poca experiència a la muntanya”, explica Bonaventura.
Km: 65
Desnivell positiu: 9.200
Etapes: entre 5 i 7
3.
La Porta del Cel
Seguim a l’alta muntanya, però canviem de parc natural. Ubicada al Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Porta del Cel té un gran atractiu: pujar a la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya. Si us animeu a fer-la, a més, coneixereu l’estany de Certascan, l’estany natural gran del Pirineu, i també descobrireu la zona de l’Arieja, a l’altra banda de la frontera. “És un terreny similar al de la Carros de Foc, però més solitària, perquè la fa menys gent. És molt salvatge”, considera Armengol.
Km: 65
Desnivell positiu: 11.000
Etapes: 5
4.
La Pass’aran
Aquesta ruta transfronterera entre la Vall d’Aran i l’Arieja és una travessa exigent. Travessa cinc ports de muntanya que sobrepassen els 2.400 metres d’altitud. A més de cinc etapes, també hi ha la possibilitat de fer els cims de pics tan espectaculars com el tuc de Crabèra, el Mont Valier o el tuc de Mauberme. “Ofereix un gran contrast entre la cara sud i les grans fagedes de la cara nord, a França”, apunta el guia de Rutes Pirineus.
Km: 76
Desnivell positiu: 5.500
Etapes: 5
5.
Estels del Sud
“És una joia amagada al massís del Port”. Així defineix la travessa Estels del Sud Jaume Bonaventura. Situada al Parc Natural dels Ports, és una ruta arrelada, però força desconeguda. “No és alta muntanya, però és sorprenent perquè el sud és poc conegut, però especialment bonic”, afegeix l’autor del llibre de les travesses. Hi coincideix el guia de Rutes Pirineus: “És la gran desconeguda, tant la ruta com la zona. I té un potencial brutal, amb una visió integral de la zona, un terreny molt abrupte i la sensació d’estar perdut”.
Km: 104
Desnivell positiu: 4.700
Etapes: 5
6.
Travessa dels Tres Refugis
“És una ruta perfecta per iniciar-se a les travesses, perquè te la pots fer més difícil o menys difícil”, explica Bonaventura. La Travessa dels Tres Refugis permet descobrir els Pirineus orientals, concretament la zona alta del Ripollès i la vall de Carançà, a França. És circular i es pot començar des de diferents punts, però el més habitual és que comenci i acabi a Queralbs. “Si es vol fer simple, farem només el recorregut que uneix els refugis i, si ho volem complicar, afegirem ascensions a cims com el Balandrau, el Gra de Fajol o el Bastiments”, detalla Bonaventura.
Km: 52
Desnivell positiu: 3.050
Etapes: de 3 a 6
7.
La Ruta dels Refugis
Una travessa fora del Pirineu que sorprèn. Uneix el Parc Natural de la Serra del Montsant amb les Muntanyes de Prades. No té l’espectacularitat d’una ruta d’alta muntanya, però passa per paratges incomparables com Siurana, el poble abandonat de la Mussara, l’ermita de l’Abellera o la vila de Prades, en un itinerari que no supera els 1.200 metres d’altitud.
Km: 90
Desnivell positiu: 5.000
Etapes: 4
8.
El Camí dels Bons Homes
És una travessa llarga, d’una dotzena de dies, que uneix Berga amb Foix, a l'Arieja. “El paisatge és superb, amb tres passos d’alta muntanya i molta varietat”, relata Bonaventura. “És una barreja de paisatge, amb poblets preciosos i molta història”, afegeix Armengol. I és que aquesta ruta per etapes segueix el recorregut que van fer els càtars fugint de la repressió de l’Església catòlica del segle XVIII. Comença al Berguedà, travessa la Cerdanya i l’Alt Urgell, fins a entrar als Pirineus Orientals i a l’Arieja, a França.
Km: entre 189 i 217, depenent de les variants
Desnivell positiu: més de 9.000
Etapes: de 10 a 12
9.
La Ruta del Cister
Els tres grans monestirs cistercencs, Poblet, Vallbona i Santes Creus, units en una sola ruta. Aquesta travessa circular, creada l’any 1996 pel Centre Excursionista la Xiruca Foradada, té l’objectiu de promocionar turísticament els monestirs i el seu entorn. Si us animeu a fer-la, tingueu en compte que a l’estiu pot fer-hi molta calor i que és millor fer-la a la primavera o a la tardor. Passareu per camps de vinya, ametllers, cereals i oliveres, i per espais protegits com el Paratge Natural de Poblet, les muntanyes de Prades o el Tossal Gros de Miramar. “Una opció molt recomanable per als amants de la història i el patrimoni”, conclou Bonaventura.
Km: 105
Desnivell positiu: 2.830
Etapes: 5
10.
El Cinquè Llac
És una travessa circular, amb inici i arribada a la Pobla de Segur, que promou el turisme responsable amb allotjament en establiments singulars. Durant més de 100 quilòmetres, es visiten paratges menys coneguts del Pirineu fins a arribar al llac de Montcortès, el Cinquè Llac. Un camí rural, inèdit però humanitzat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i conserven les festes, els costums, les llegendes i les tradicions. Una travessa diferent que us farà sentir la terra.
Km: 105,30
Desnivell positiu: 6.300
Etapes: 5
Què cal tenir en compte per fer una travessa?
Les recomanacions d’Adrià Campo, director de l’escola de muntanya del CEC, a l’hora de fer una ruta per etapes:
Planifiqueu bé la ruta que voleu fer, estudieu per on passareu, si hi ha fonts per abastir-se d’aigua o si passeu per prou refugis per agafar provisions.
Aneu ben equipats. Porteu roba de muntanya, d’abric, impermeable i amb protecció solar.
Consulteu la previsió meteorològica, tant abans de començar la ruta com mentre l’esteu fent.
Sigueu realistes i no feu res més enllà de les vostres possibilitats tècniques i físiques.
És important tenir coneixements d’orientació amb mapa i brúixola. La tecnologia no sempre funciona.
Cal que una part del grup tingui formació en muntanya i primers auxilis per evitar accidents o fer-hi front.