L’Eva María va preferir la platja
‘Eva María’, de Fórmula V (1973)
No es pot competir contra un estiu a la platja. Tot i que podia quedar-se a la ciutat i passejar de bracet amb el seu pretendent, l’Eva María va preferir fer la maleta -de pell-, posar-hi un biquini de ratlles i torrar-se al sol. Els amors estacionals d’estiu han sigut els grans temes recurrents de la cançó de l’estiu, i encara més als anys seixanta i setanta. D’entre les moltes cançons que s’han escrit sobre aquestes relacions furtives, Eva María, de Fórmula V (fonèticament, quinta ), és la que ha quedat més incrustada en la memòria popular. Una cançó que no parlava exactament d’un enamorament estiuenc, sinó de tot el contrari: d’una ruptura just abans de començar les vacances.
El 1973, l’any que l’almirall Carrero Blanco va saltar, literalment, pels aires i Mocedades van quedar segons a Eurovisió amb Eres tú, Fórmula V va aconseguir un registre mai vist -ni repetit- en les classificacions oficioses de la cançó de l’estiu: facturar-ne dues de seguides en anys consecutius. Si el 1972 ja havien fet fortuna amb Vacaciones de verano, l’any següent van repetir amb aquest Eva María, una cançó que buscava el públic estiuenc. El single és va llançar un 14 de juliol.
Fórmula V va tenir un èxit immens a la Península i a l’Amèrica Llatina, i és considerada una de les bandes més importants de la història del pop espanyol. I això que no va ser un combo de gaire durada, ja que només va mantenir-se en actiu entre el 1969 i el 1975, anys en què van ser molt populars amb els seus millors temes: Cuéntame, Tengo tu amor, La fiesta de Blas, Ahora sé que me quieres. Inesperadament van deixar-ho, com aquell qui diu, d’un dia per l’altre. El grup mai va tornar a reunir la seva formació original després d’un últim concert, celebrat a Palma.
Eva María, basada en una noia real que es deia Ana, va ser el seu senzill més venut, amb un milió de còpies repartides per tot el món. Va arribar al número 1 de Los 40 Principales i es va estar quatre setmanes al capdavant de les llistes. La tornada era el seu gran ganxo: “ ¿Qué voy a hacer, qué voy a hacer, qué voy a hacer si Eva María se fue? ”
