L'estiu en què Peret portava pistola

Canta y sé feliz, de Peret (1974)Canta y sé feliz

A mitjans dels seixanta un nou gènere va incorporar-se als gustos dels joves espanyols: la rumba catalana, evolució de la rumba flamenca que incorporava elements contemporanis i que havia aparegut entre les comunitats gitanes de Barcelona. Amb el canvi de dècada, grups com Los Amaya, Las Grecas o Rumba Tres, entre d'altres, van aconseguir grans quotes de popularitat, a l'altura de qualsevol banda pop del moment. Per sobre de tots, esclar, el gran Peret.

L'any 1974, poques setmanes després que el Barça de Cruyff marxés del Bernabeu amb una maneta que els donava una Lliga, Peret agafava un avió amb destinació a Brighton. Anava acompanyat de cinc palmeros per representar Espanya a Eurovisió. Va interpretar-hi Canta y sé feliz, un al·legat a l'alegria de viure i al cant com a medicina per superar la tristesa.

Malauradament, va quedar lluny de les primeres posicions, menys enfocades a gèneres d'arrel com una rumba catalana. El van superar noms com Olivia Newton-John, anys abans d'interpretar la càndida Sandy de Grease, i ABBA, guanyadors del certamen amb Waterloo i un dels grans grups pop de tots els temps.

A Peret va quedar-li el consol de ser el protagonista indiscutible d'aquell estiu: Canta y sé feliz, publicada en format single, va ser la cançó que aquell agost va ballar tot Espanya, un estat que veia vulnerable el Caudillo, cada vegada amb més problemes de salut, i mirava de reüll la Revolució dels Clavells de Portugal.

Per al rei de la rumba catalana va ser una època agredolça. Tot i que la participació a Eurovisió va portar-li èxit, també va col·leccionar crítiques i amenaces per haver representat un estat feixista. La virulència contra ell va arribar a tal punt que, segons va explicar anys després, aquell estiu no sortia de casa sense pistola i guardaespatlles: "Vaig anar a Eurovisió a la força. Ho havia refusat, però a TVE em van dir que, com que no havia fet la mili, havia de fer un servei al país", matisava sobre la seva actuació. Cantar va cantar, però no va ser gaire feliç.