Eric Andrada: "Per a mi la cuina és gaudir d'una part del que realment m'agrada, que és menjar"
Conversa amb el segon de cuina del restaurant Disfrutar, Eric Andrada
Treballar al millor restaurant del món i, a més, a la teva ciutat és un somni fet realitat per a Eric Andrada (Barcelona, 1992). Des de fa tres anys, és el segon de cuina al restaurant Disfrutar, que al juny va ser proclamat el millor restaurant del món. Amb tot, Andrada assegura que "pel que fa al dia a dia, aquest títol realment no ha canviat res", perquè l'exigència ja era molt alta abans. "Es nota que el personal està content i agraït, volíem assolir aquests objectius i ho hem aconseguit, però pel que fa al dia a dia no ha canviat res, seguim fent-ho tot al mateix nivell i amb la mateixa exigència", explica en conversa amb l'ARA.
El dia a dia rere els fogons és molt absorbent i els horaris són exigents, però Andrada ja hi està acostumat: "Comencem al matí amb una reunió general sobre temes importants, problemes, canvis, detalls, amb tot l'equip de cuina; seguim amb una reunió de caps per distribuir la feina i després es comencen a preparar les primeres elaboracions", explica. La feina del segon de cuina és principalment gestionar i supervisar: "Anem movent-nos per les diferents seccions i mirem que les elaboracions estiguin fetes segons els estàndards que tenim marcats, i procurem buscar solucions quan alguna cosa no surt com volíem", detalla.
Tot i que només té 31 anys, Andrada té una llarga experiència al món de la restauració. "Des de petit ja recordo cuinar molt a casa, fer el pa de pessic amb la mare, fer el dinar familiar dels diumenges... Vinc de família nombrosa i sempre hem cuinat molt", explica. Quan va arribar l'hora de triar el camí professional, l'Eric ho va tenir clar de seguida: va fer un cicle formatiu de cuina i va anar a l'escola d'hostaleria. "Un cop format, vaig anar uns anys a l'estranger, en què vaig estar a diferents restaurants tradicionals, i després em vaig endinsar en el món dels hotels i els restaurants gastronòmics –explica–. Més tard vaig passar per alguna estrella Michelin, i quan vaig tornar a Barcelona, després d'algunes experiències, vaig entrar al Disfrutar".
L'Eric explica el seu currículum amb modèstia, però va començar a treballar a Alemanya en una cadena hotelera quan tenia 20 anys, després va estar dos anys a Anglaterra i, encara amb inquietuds, va marxar a Dinamarca per fer pràctiques en un dels restaurants que ha encapçalat cinc vegades la llista dels millors del món: el danès Noma, del xef René Redzepi. "Aquesta experiència va ser un abans i un després a la meva carrera, vaig entrar al món de la sofisticació i em va agradar molt".
"Després vaig passar per un altre restaurant a Estocolm, i tot seguit vaig anar al Japó a un restaurant de 3 estrelles". Finalment, quan va tornar a Barcelona va passar per les cuines de l'Abac, l'Enigma, el Via Veneto i finalment el Disfrutar. "Per a mi, la meta mai ha sigut el reconeixement o el premi, ha sigut més l'aprenentatge i seguir fent coses noves; el que puc assegurar és que el Disfrutar ha sigut la millor experiència professional que he tingut mai", assevera.
I com tot bon cuiner, l'Eric és també el cuiner estrella dels seus amics i família: "Per a mi, a casa cuino molt poc perquè ja fem l'àpat al restaurant, però en dates assenyalades, com Nadal o festes familiars, sí que tothom espera que cuini jo i sempre acabo cedint", diu amb una rialla. El seu plat preferit, però, és el que evoca records: "La cuina creativa està molt bé, però recordo amb molta estima les paelles del diumenge, les truites de patates que fèiem a casa, el pa de pessic de l'àvia... No sabria triar, m'agrada molt la cuina tradicional". I el més important és gaudir menjant i compartir-ho: "Per a mi, la cuina és gaudir del que realment m'agrada, que és menjar –diu–. I també és seguir aprenent dia a dia, realitzar-me en l'àmbit personal, descobrir productes nous i seguir assolint noves tècniques".