Conxita Herrero, dibuixant: “Un amic és algú que no em fa sentir sola“
“Aunque por dentro sienta una enorme soledad / debo tener en cuenta que mi yo con otra edad / pasó tiempo con ellos y así, sin nadie buscarlo, acabaron siendo ellos mis amigos / y amigas ”, canta el Fermí, el germà de la dibuixant Conxita Herrero, en una cançó sobre l’amistat escrita durant el confinament. La Conxita i el Fermí han viscut junts la pandèmia, i l’època en què no es podia sortir al carrer els va portar a reflexionar profundament sobre l’amistat. Per això, per a la Conxita -autora del còmic Gran bola de helado (Apa Apa, 2016)- el Fermí és la pura evidència que els germans també poden ser amics inseparables, com ho són ells dos.
“Era el principi de la desescalada, quan ja es podia sortir una mica. Recordo que, al tornar a casa, al pati hi havia el meu germà amb la guitarra i el meu cosí. Em va dir que havia escrit una cançó sobre l’amistat i me la va cantar. Vaig connectar-hi moltíssim, i em vaig posar a plorar. Vaig pensar: «Fermí, ho has entès i ho has captat a la perfecció»”, explica Conxita Herrero. La cançó “parla d’aquesta idea que els amics a vegades van a temporades, que durant moments de la vida hi són molt i després ja no”. “Però encara que no hi parlis, no hi estiguis en contacte, sou amics”, afegeix la dibuixant.
La música és un dels elements que l’uneixen amb el Fermí. Des de fa quatre anys els dos germans tenen un grup, anomenat Tronco, i el 2016 van publicar el seu primer LP, Abducida por formar una pareja (Elefant Records). Durant el confinament cada diumenge han fet concerts virtuals en directe, que per a ells han sigut una via d’escapament. “Ens ha mantingut actius i entretinguts. Jo toco la guitarra molt malament, ell té molt bona oïda musical i ho fa molt millor. Però el Fermí és l’única persona amb qui puc fer música”, subratlla Herrero. D’aquesta manera, el seu confinament ha sigut molt artístic i musical. “Tot i que també ens hem discutit i hi ha hagut moments dramàtics, com amb totes les convivències”, afegeix la dibuixant.
Als seus còmics, de fet, Herrero hi fa desfilar parelles, famílies i també amistats. “L’amistat no m’obsessiona però l’observo perquè m’interessa. Em fascinen les relacions que es creen i es generen entre persones, i per això necessito parlar-ne, ja sigui per criticar certes coses o per expressar la meva admiració”, diu l’artista. Des del seu punt de vista, la definició de l’amistat és molt clara: “Un amic és algú que no em fa sentir sola, que m’acompanya. Pot ser la meva mare, el meu germà, una parella, un company de pis o una amiga que viu a Medellín però em respon els whatsapps, m’escolta i m’aconsella quan ho necessito”, afirma Herrero.