Divine es converteix en una reivindicativa col·lecció de luxe

BarcelonaA mesura que s’ha acostat el 28 de juny, cada cop hi ha hagut més firmes de moda i no de moda que han aprofitat l’ocasió per llançar al mercat els seus productes de sempre però amb la bandera de l’arc de Sant Martí impresa. A diferència de fa pocs anys, quan aquesta data tan assenyalada per al col·lectiu LGTBIQ+ (commemora les revoltes de Stonewall, que marquen l’inici oficiós de la lluita per l’alliberament homosexual) no els importava gens, ara moltes companyies fan seus els colors de la inclusió de portes enfora. Però la pregunta és: “I de portes endins?”

És difícil discriminar si una marca s’acosta a les reivindicacions LGTBIQ+ per interès purament comercial o perquè de cop ha posat els seus principis en ordre en relació amb la diversitat afectiva i de gènere. El màrqueting és tan bo que molts cops costa distingir el rentat d’imatge rosa-el pinkwashing, que diuen en anglès- de qui realment fa seva la causa. Altres vegades, però, no costa gens, eh! Per exemple, quan Ciutadans fa onejar la bandera de l’arc de Sant Martí mentre pacta amb Vox. També canta molt quan les vendes de l’article en qüestió no es donen a cap entitat dedicada a combatre els que ens odien.

En tot cas, benvingudes siguin les iniciatives que visualitzen el col·lectiu i li donen carta de normalitat en una societat que cada cop es veu més marejada mentalment pels porucs patològics de la ultradreta, que se senten en perill quan la diversitat aflora. Tant hi fa si són bústies de correus, xancletes d’anar a la piscina o tote bags. Tot suma en uns temps tan adversos com els actuals, en què les denúncies per agressions homòfobes van augmentar a Catalunya un 58% entre el 2018 i el 2019. I això sense comptar la ciberhomofòbia, que és la nova pesta.

Per tant, ara que els astres s’han alineat i el sector privat es fixa en nosaltres, resulta molt oportú que hi hagi marques que facin homenatges que destaquen figures històriques de la lluita. Sobretot perquè així s’evidencia la nostra diversitat interna, cosa que resulta un antídot ideal per no convertir-nos en un facsímil rosa de la societat que ens ha estat oprimint.

Dic això pensant en la col·lecció càpsula i l’exposició que Loewe ha dedicat a Divine. L’artista va ser una reivindicació absoluta contra tot allò preexistent gràcies a la seva posada en escena i als papers que va interpretar a les pel·lícules de John Waters, que a Pink flamingos la va convertir en “la dona més immunda del món” al fer-li menjar una caca de gos. “Era, senzillament, més gran que la pròpia vida en tots els sentits: com a persona, artista, personalitat i cos. A la meva manera de veure, encarna l’autodeterminació”, n’ha dit J.W. Anderson, el director creatiu de la luxosa firma espanyola.

Té tota la raó del món. Aquell noiet assetjat a l’escola pels seus companys es va convertir en un artista que va transgredir els cànons de bellesa, les modes del moment, les fronteres de gènere i els límits de l’humor, va revolucionar el drag, va convertir-se en una icona underground i homosexual, va triomfar en la interpretació i també en la música, on es va avançar al techno... La llista és llarguíssima, però el mèrit de tot això no és el palmarès, sinó les condicions: que ho aconseguís enmig de la desolació que devia sentir al portar dins aquest geni en aquell Baltimore del 1945 on va néixer.

Per tot això és tan meritori que Anderson hagi unit la imatge de Divine a la d’una firma tan Cayetana i tan Núñez de Balboa com ha sigut Loewe. És un gest molt significatiu que pocs li agrairan, però que dona a l’artista nord-americana un lloc de prestigi que farà que alguns que potser l’odiaven -a ella i/o al que representa- la deixin d’odiar.

Tant de bo la idea del genial Anderson serveixi perquè les marques suposadament implicades en la causa s’arrisquin una mica els pròxims anys. A banda de col·locar la bandera a tot arreu, cosa que està molt bé, també seria d’agrair que anessin prou enllà per incomodar una mica alguns membres del seu target. Aquestes campanyes són les realment efectives a nivell de conscienciació i, a més, demostren voluntat de no fer només pantomima comercial.