El primer animal que el meteoròleg Eloi Cordomí va estimar va ser el gos de la seva tia. Es deia Charlie i el veia els caps de setmana. “Sempre havia fet pressió per tenir animals, però vivíem en un pis i no podia ser. El Charlie va morir quan tenia 10 anys i recordo que vaig patir molt. Amb ell m’ho passava molt bé”, diu.
Cordomí no va tornar a conviure amb cap animal fins al cap de bastant temps. Tornava de Sant Boi de Llobregat amb el seu marit quan algú els va dir que hi havia uns gatets acabats de néixer en adopció. “Jo no ho tenia gaire clar, però el meu marit sí i vaig confiar en ell. Vam agafar el gat que més mala fila feia, gairebé semblava a punt de morir, i li vam posar Boi”. Al principi, Cordomí intentava que no s’enfilés al llit o al sofà, però de seguida es va rendir, totalment enamorat del gat. “És un gat molt gos: carinyós i molt còmplice. Després d’ell no crec que tornem a tenir gats… el Boi és irrepetible”, reivindica.
Quan van mudar-se a Palau-solità i Plegamans es van endur el Boi i van adoptar un gos, el Rem. “El meu marit va somiar un dia que teníem un gos que es deia Rem, així que li vam posar aquest nom”, explica Cordomí.
El Rem té un ull de cada color i és “un encreuament de totes les races possibles”. Li agrada l’aigua, córrer i bordar, fet que “ha provocat algun conflicte amb els veïns”. A banda d’això, és un gos molt carinyós i bastant submís. “En això s’assembla una mica a mi, s’adapta a tot i intenta no emmerdar-se”. Tots dos tenen una rutina que és només seva: sortir a córrer amb la bici. “Quan no fa calor, el lligo i escampem la boira junts. És un moment molt màgic, a ell li encanta i noto molta complicitat entre tots dos”, diu Cordomí.
Arran de l’experiència amb el Rem, a can Cordomí van decidir que tindrien un altre gos, i la família va créixer amb el Blau, un terranova de 60 quilos. Va ser una bona decisió: “Juguen molt i tenen un equilibri molt maco”, diu el meteoròleg, que poc després es va adonar que havien trencat una norma establerta feia anys amb el seu marit: “Havíem dit que a casa mai hi hauria més animals que persones”. La vida va decidir que tot tornés al seu lloc quan, fa uns mesos, Cordomí i el seu marit van ser pares d’un fill. “Ara hi ha un equilibri”, diu mig en broma.
Dels seus animals, el presentador diu que n’ha après que, de vegades, cal seguir l’instint. “El cap el fem servir massa i el cor massa poc”, assegura. I una sensació que no canviaria per res del món: “Deixar els animals lliures i que sempre tornin”.
