Elisenda Solà-Solé: "Per a mi és natural tenir una biblioteca en català a Washington"

WashingtonAl poble de Kensington, als afores de Washington, en un mateix carrer i gairebé a tocar l'una de l'altra, hi ha tres llibreries especialitzades en llengües estrangeres: una per si vols llibres en alemany i llengües de l'Europa de l'Est, una altra en francès, i la tercera, en català. Ara bé, els llibres en català no estan a la venda, ja que formen part d'una petita biblioteca que Elisenda Solà-Solé (Igualada, 1960) va muntar amb la seva mare al segon pis de la llibreria Kensington Row Bookshop quan va obrir l'any 2002. "Vaig decidir engegar-la amb els llibres del pare Paulí Ballet, que era monjo de Montserrat i un bon amic del meu pare", explica Solé, envoltada de desenes de llibres. De fet, en una de les parets hi ha penjada una efígie de la Moreneta.

El seu pare era medievalista i als anys 60, quan Solé només tenia dos anys, va emigrar amb l'esposa, que era mestra, i la filla per treballar a la Universitat Catòlica d'Amèrica, ubicada a Washington. "Quan els meus pares van venir aquí la comunitat catalana era petita, la majoria eren acadèmics", exposa Solé, que sempre va créixer rodejada dels llibres del seu pare i parla català. El seu pare va morir el 2003, només un any després que obrís la llibreria i que comencés a crear la biblioteca. Ara bona part dels llibres del seu pare també omplen les prestatgeries de la sala, que també s'han anat omplint dels llibres d'altres catalans que els han anat deixant un cop marxaven dels Estats Units. S'hi pot trobar tant El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda com Crepuscle de Stephenie Meyer. "Al principi sí que deixàvem que la gent se'ls emportés, però molts no tornaven els llibres. Per això vam decidir que només es podien llegir aquí".

Al principi, en aquest poble de Maryland de poc més de 2.000 habitants, la gent no sabia que hi havia una biblioteca en català. "Molts nord-americans se sorprenen de veure la biblioteca. Alguns venen perquè han anat de viatge a Barcelona i ja saben català. Alguns encara es confonen amb el català, però molta gent ja sap que és una llengua", diu Solé, que afegeix: "Per a mi és natural tenir una biblioteca en català a Washington".

Solé explica com hi ha persones que també acudeixen a la llibreria buscant llibres de gramàtica en català. "La majoria són pares catalans que han tingut els fills aquí i volen que aprenguin la llengua, encara que també hi ha algun nord-americà que s'hi interessa". Fins i tot hi ha veïns del poble que s'acosten a la petita biblioteca només per poder treballar a l'espai, on hi ha una rèplica de la Sagrada Família, així com altres referències a la cultura catalana, com dibuixos de castellers.

Montserrat Duran de Grau, la mare de Solé, que va morir el març passat, també va tenir un paper clau en la creació de la biblioteca. "Els meus pares eren defensors de la llengua, i van marxar de Catalunya quan encara hi havia la dictadura. En aquella època moltes coses relacionades amb la llengua s'havien de fer d'amagat. Fer una biblioteca en català aquí també era una mena de revenja contra tota la persecució". Una altra de les iniciatives que van engegar juntes va ser portar la festa de Sant Jordi a Kensington. "El tema dels llibres ha encaixat bé, encara que els nord-americans segueixen sense entendre per què es regalen roses".

Un dels objectius en els quals Solé està treballant ara és aconseguir llibres en català per poder vendre'ls a la llibreria. La comunitat catalana ha crescut i cada cop hi ha més demanda. "Estic buscant llibreries a Catalunya per intentar fer un acord i que m'enviïn llibres cap aquí".