“Des del punt de vista biològic l’amor és una addicció per la parella”

David Bueno va conèixer la seva dona, la Maria, fa 35 anys. “És una història curiosa, ens vam conèixer al carrer”, comença a explicar. Resulta que un amic seu estava interessat en una noia que passava una mica d’ell i no sabia com donar-li allargs. Per això un dia que havien de quedar, la noia li va dir que aniria a la cita acompanyada d’una amiga. “El meu amic em va demanar si el podia acompanyar per distreure l’amiga. I aquesta amiga era la Maria”, diu Bueno, que explica que tot va anar molt de pressa: aquell dia es van fer molta gràcia –resulta que tots dos van fer trampes a les cartes– i al cap de quinze dies ja van començar a sortir. 

Mentre que la cita de l’amic va ser un desastre, ell va trobar l’amor de la seva vida. De la Maria li va agradar que era una noia molt decidida. “Crec que és el que més m’ha enamorat. Té una mirada molt ferma i està molt segura de les coses que diu, perquè s’ho pensa molt abans de parlar”, explica. La primera vegada que es van veure sols va ser per anar a la muntanya. “Vam dir de pujar el Pedraforca, i com que estava una mica lluny i jo anava amb una moto de poc cubicatge, vam decidir agafar la tenda i anar de càmping. Així vam descobrir una afició comuna per la muntanya que encara mantenim”, diu Bueno.

Una altra afició que comparteixen són els viatges, que van inaugurar un estiu anant amb la moto fins a Cantàbria. Però més enllà de les aficions, el que els ha mantingut units és “l’admiració mútua”. “I el respecte i el sentit de l’humor, per descomptat”, afegeix el biòleg, que diu: “Ens agrada molt riure'ns de nosaltres mateixos. Si et despertes amb una rialla i te’n vas a dormir amb una rialla és que tot està bé”, defensa. 

David Bueno explica que, des del punt de vista biològic, “l’amor és una addicció a la teva parella”. “Quan estàs enamorat d’una persona tens activades les mateixes àrees que una persona addicta a una substància tòxica”, assenyala. Tot i això, cal diferenciar entre amor i enamorament. “L’enamorament té data de caducitat i dura entre 2 i 4 anys. Això és així perquè el neurotransmissor que està més actiu, la dopamina, és tan intens que satura el cervell i arriba un moment que no en pot generar més”. Si al llarg d’aquest període de 2-4 anys has construït una relació sòlida, més enllà de la química, l’enamorament desapareix, però l’amor es manté. “Però això és la biologia. A mi, que m’agrada molt llegir poesia, diria que l’amor és el que et fa vibrar quan estàs amb l’altra persona”, assenyala Bueno.