Com es decideixen els noms dels carrers a Barcelona?

BarcelonaCarrers amb noms d'escriptors il·lustres, de científics brillants o de polítics admirables i places amb noms d'altres pobles i ciutats, de rius i de muntanyes o que fan referència a gremis professionals formen la major part del nomenclàtor barceloní. Malgrat això, la capital catalana amaga carrers amb uns orígens molt curiosos. Entre aquests hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, el carrer d’en Panxampla o el del Castor. Tot i que puguin semblar escollits a l'atzar, sempre hi ha una història al darrere que n'explica l'origen. Aquí en teniu una tria.

Carrer de les Tres Senyores

El carrer de les Tres Senyores rep el nom en honor a Mercè Frigola i Poch, Teresa Rabassa i Puig i Teresa Batet. El nom el van posar els seus marits, Ramon Rabassa i Pla, Miquel Masens i Soler i Manuel Torrente de Flores, que el 29 d'abril del 1861 van adquirir una part de l'heretat Alegre de Dalt, situada a l'actual districte de Gràcia.

Quan es va urbanitzar la propietat, van decidir posar els seus cognoms als nous carrers: Massens, Rabassa i Torrent de les Flors, l'únic que duu els dos cognoms. També van acordar dedicar un quart carrer a les seves dones que, a diferència d'ells, han passat a la posterioritat anònimament, sense nom ni cognoms.

Rambla del Caçador

Situada al districte de Nou Barris, la rambla del Caçador connecta la ronda de Dalt amb el parc de la Guineueta. Els carrers que hi desemboquen porten noms d'espècies protegides: hi trobem el carrer de l'Isard, el de la Gasela i el del Castor. D'entre aquests destaca el carrer de l'Esquirol Volador, que inicialment duia el nom de l'Esquirol, però el 1984 es va canviar per l'actual perquè al districte de Ciutat Vella ja n'hi havia un amb aquest nom.

Rastres de bandolerisme

El carrer de l'Oblit duu aquest nom perquè era fora dels plànols del projecte de la urbanització del Mas Guinardó, per la qual cosa es van oblidar de posar-hi nom. El Mas Guinardó dona nom al barri del Guinardó i se sospita que el bandoler osonenc Pere Rocaguinarda, conegut com Perot lo Lladre, hi va viure un temps abans de traslladar-se a Itàlia com a capità dels terços hispànics. El coneixement popular apunta que el bandoler s'endinsava pel Born cercant refugi i avui un dels carrers d'aquest barri porta el seu nom. Però no és l'únic que duu nom de bandoler: el carrer d'en Panxampla, al barri de Vallvidrera, recorda el bandoler Joan Baptista Pujol i Fontanet, conegut amb el malnom de Panxa-ampla, un dels darrers bandolers del segle XIX.

Avinguda dels Quinze

El nom fa referència als quinze cèntims que costava el bitllet del tramvia 46, que duia els passatgers de la plaça Catalunya a la plaça Eivissa d'Horta i que va funcionar entre el 20 de juny del 1901 i el 19 de desembre del 1965. "Hem arribat als quinze!", anunciava el conductor quan entrava a l'avinguda actual, que marcava el canvi de zona i feia que els viatgers que volguessin continuar fins al final del recorregut haguessin de pagar cinc cèntims més.

L'actual avinguda dels Quinze es va inaugurar el 1929 amb el nom de Camí Antic de Sant Iscle i més tard es va canviar pel de Mariscal Jofre. Amb el franquisme va passar a ser l'avinguda de Borbó, nom que s'ha mantingut fins a l'any 2019, quan es va canviar oficialment per avinguda dels Quinze.

Aquest canvi al nomenclàtor barceloní el va impulsar l'Associació de Veïns de Torre Llobeta amb el suport de la Taula Unitària de la República per recuperar la denominació amb què es coneixia popularment la cruïlla, on conflueixen els districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris.

Carrer de Ja Hi Som

Si mai heu pujat a peu fins al barri de Vallvidrera, seguint les costerudes escales de la drecera fins al funicular, el nom d'aquest carrer no us sonarà pas estrany. Els veïns de la zona expliquen que aquells qui pujaven a peu per les escales que hi ha a la drecera de Vallvidrera exclamaven, un cop havien arribat: "Ja hi som!" Al carrer sempre se l'ha anomenat així, tot i que no va ser fins a l'any 1992 que va passar a ser registrat oficialment amb aquest nom al nomenclàtor de la ciutat.

Un dels carrers més transitats per arribar al Park Güell i un dels més costeruts de la ciutat, el carrer de la Baixada de la Glòria, té una història semblant perquè el nom es va posar per equiparar la feixuga pujada del carrer amb l'ascensió a la glòria. Té un desnivell de 64 metres, amb un pendent de més del 30%.

Carrer dels Petons

L'origen d'aquest carrer no és pas romàntic, sinó més aviat fosc: segons diuen, en aquest carrer sense sortida els condemnats a mort de la Ciutadella, que aleshores era una fortalesa militar, s'acomiadaven dels familiars fent-los els últims petons i abraçades abans de ser executats. Tot i això, l'Ajuntament de Barcelona també apunta que l'origen del carrer pot provenir d'un personatge anomenat Joan Pontons, un home molt estimat pels seus veïns que l'any 1651 vivia al carrer del Portal Nou i a qui la ciutadania li va canviar irònicament el nom pel de Petons.

Plaça de les Matemàtiques

Amb motiu de l’Any de la Ciència, el 2007 l’Ajuntament de Barcelona va batejar amb noms de diferents disciplines científiques algunes vies de la ciutat. Al barri de la Marina del Port hi ha la plaça de les Matemàtiques, que duu aquest nom per commemorar que la Unesco declarés el 2000 l’Any Mundial de les Matemàtiques, i els carrers de la Física –a l’Hospitalet de Llobregat– i de la Química, que són paral·lels i desemboquen al carrer de la Mineria. 

D'altra banda, les expressions artístiques també tenen un espai al nomenclàtor barceloní. Al barri de Montbau, a tocar dels jardins de Montbau, hi ha un conjunt de carrers dedicats a expressions artístiques: carrer de la Cançó, de la Lírica, del Ritme, de la Dansa i de la Pantomima, a més del de les Muses, dedicat a les nou divinitats gregues de les ciències i les arts (Cal·líope, Clio, Polímnia, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Melpòmene, Talia i Urània).