Deborah Feldman, la dona darrere d’‘Unorthodox’

“Hi ha una diferència molt gran entre el que és un llibre i una sèrie de televisió. El llibre és de no ficció, són unes memòries, mentre que la sèrie és una espècie d’història fictícia inspirada en fets reals que han elaborat moltes persones. El llibre l’ha escrit una única persona i això permet que tota la ràbia i la frustració recaigui en l’escriptora”, diu Deborah Feldman, autora d’ Unorthodox, sobre la rebuda que va tenir el llibre en què explica la seva fugida de la comunitat ultraortodoxa jueva satmar, a Brooklyn. Publicat originalment l’any 2012, la seva història torna a estar d’actualitat després que l’adaptació lliure que n’ha fet Netflix es convertís en una de les sèries del confinament.

A Unorthodox, que ara es publica en català a Columna i en castellà a Lumen, Feldman, que actualment viu a Berlín, explica el dur periple per abandonar la seva estricta comunitat i començar una nova vida, un desig que es va començar a gestar a l’adolescència i que es va materialitzar durant els dos anys que va anar a la universitat d’amagat. “Vaig pensar que, si alguna vegada arribava a ser escriptora, el primer que faria seria publicar com jo havia pogut sortir d’aquesta situació d’indefensió”, recorda Feldman, que assegura que va traçar un pla detallat de la fugida a l’hospital, el dia que va donar a llum el seu fill. “La supervivència de la comunitat depèn de la submissió de les dones: són necessàries per fer la feina diària perquè els homes fonamentalment estudien, resen i fan feina espiritual. Tots els aspectes pràctics de la comunitat els fan les dones”, remarca Feldman.

Tot i que la sèrie es presenta com una ficció basada en fets reals, el cert és que molts dels seus passatges són reinterpretacions de la història de l’escriptora. Per començar, la protagonista de la sèrie, interpretada per Shira Haas, es diu Esty i el seu refugi és el piano. En el cas de Feldman, la via d’escapament eren llibres com Orgull i prejudici i l’escriptura (durant anys va escriure un bloc anomenat Hasidic feminist ). Aquestes no són les úniques diferències: a la sèrie, l’Esty fuig del seu marit Yanky i de la seva família i marxa sola a Berlín, on descobreix que està embarassada. Feldman va fugir acompanyada del seu fill de tres anys i va iniciar una difícil batalla per mantenir-ne la custodia. Un conflicte en què va rebre amenaces per part de la comunitat satmar, que intentaven desacreditar-la assegurant que estava boja.

“El llibre i la sèrie ho mostren molt bé: des que vaig néixer, jo no encaixava en la comunitat a la qual pertanyia. El meu pare tenia problemes mentals, la meva mare era gai i el va abandonar després que jo naixés. Era la filla d’un matrimoni fracassat, potser l’única de la comunitat en una situació així”, explica. Un dels consells que va rebre l’escriptora quan es plantejava la fugida va ser que expliqués el seu cas. “Em van dir que l’únic que funcionaria seria la publicitat constant, donar a conèixer el meu cas. Una forma que la gent parlés del meu cas durant setmanes i anys”, recorda Feldman, que confessa que aquest és el motiu pel qual va escriure el llibre. “El vaig escriure amb moltíssima pressió, sabent que era la meva única porta a la llibertat”, reconeix. “A l’atrevir-me a escriure sobre les lleis dels rituals de puresa de la comunitat que afecten les dones, em vaig convertir en un dimoni. Per a ells estava en una categoria similar a la de Hitler o Goebbels, perquè consideraven que estava fent propaganda antisemita”, explica.

Part de l’estratègia de mantenir viu el seu cas és l’adaptació televisiva. De fet, va ser Feldman qui va proposar a les guionistes, Anna Winger i Alexa Karonlinski, adaptar la història, una proposta que van acceptar pel seu interès en alguns dels temes que toca, com ara ser jueu a Alemanya. Per protegir l’autora, les guionistes van decidir ficcionar tota la part que passa a Berlín, mentre que els flashbacks a Nova York sí que reposen en el llibre. Després de la fúria despertada pel llibre, la comunitat ultraortodoxa ha preferit mantenir les seves crítiques a la sèrie en privat, però Feldman alerta de la creixent influència que tenen al món, especialment a Israel.

Quatre anys després que Feldman abandonés la comunitat, el seu exmarit també ho va fer. “La diferència és que ell no va necessitar escriure un llibre per escapar”, reflexiona Feldman, que assenyala que per als homes sempre ha sigut més fàcil que per a les dones. Es va tornar a casar amb una dona secular, treballa per a una empresa que no és religiosa i té fills que no porten noms jueus, explica l’escriptora. “Crec que la sèrie això ho reflecteix molt bé, amb la conversa entre Esty i Yanky. Aquesta escena posa de manifest que a ell li passen coses provocades per Esty, que ell buscarà el seu propi camí i començarà a pensar per ell mateix. A vegades són les dones les que necessiten fer això per ajudar els homes”, reflexiona.