Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Manter: “A vegades penso que no em mereixo els amics que tinc”

“Tots els companys tenim la mateixa història. Quan neixes en un barri pobre d’un país pobre del continent més pobre del món, no et queda cap més sortida que marxar”. Daouda Dieye és un dels portaveus del Sindicat Manter, una associació que va néixer el 2015 per defensar els drets de les persones que intentaven guanyar-se la vida com a venedors ambulants. El Daouda va arribar a Lleida l’any 2007 buscant feina com a temporer, sense gaires coneixements sobre la feina del camp -al seu país havia fet sempre de paleta-, amb molt pocs diners a la butxaca i sense un lloc on dormir. Va ser llavors quan va conèixer el Yahya Niane, que ja feia un temps que vivia a la capital del Segrià amb uns familiars. Ell el va ajudar amb l’idioma, li va explicar com funcionava la feina en la recollida de fruita i van ajuntar entre tots dos una petita quantitat de diners per comprar menjar. “Llavors jo tenia 22 anys, i ell només 20. Tots dos som senegalesos, havíem crescut en barris que no eren gaire lluny l’un de l’altre, en realitat, i havíem arribat a Espanya en pastera, tot i que en moments diferents”. A més, tant la família del Daouda com la del Yahya s’havien dedicat tradicionalment a la mateixa professió: la pesca. “Això va ser fins que van arribar les companyies pesqueres estrangeres al Senegal i el mar va quedar tancat per a nosaltres”.

L’experiència a Lleida els va unir i després van treballar plegats a la campanya a Huelva i a Jaén abans de tornar a Catalunya buscant noves oportunitats. “Vaig venir a Barcelona perquè hi havia el meu germà, i li vaig dir al Yahya que en lloc de tornar a Lleida vingués a viure a la casa ocupada on estàvem”. A Barcelona el Yahya hi va conèixer una dona, va tenir un fill amb ella i li va posar el nom del seu amic: Daouda.

“Es pot dir que en els últims 13 anys hem estat sempre junts d’una manera o altra. Ell és un exemple, però te’n podria dir moltes més, de persones que m’han ajudat durant aquests anys i amb les quals tinc un vincle molt fort”. Ells dos han compartit també l’activisme en les concentracions del Sindicat Manter. “A vegades penso que no em mereixo els amics que tinc. Quan vaig arribar a Barcelona buscava ferralla i vaig començar a tenir problemes de salut. Vaig anar a l’Espai de l’Immigrant buscant ajuda i em van tractar de manera increïble. Després vam fundar el Sindicat Manter, on també he conegut gent sensacional. Junts estem vivint coses molt maques”. L’amistat del Daouda i el Yahya ha traspassat fronteres. Durant les visites que han fet al Senegal, les seves famílies respectives també s’han conegut. “Ara som com una gran família”.