Cercar la Liebre, un antic joc de cacera de l’època medieval

En el famós llibre del rei castellà Alfons X,Libros de axedrez, dados e tablas, de finals del segle XIII, trobem tant jocs d’estratègia, com els escacs, l’alquerc o les tablas, antecessor del backgammon, com jocs de daus amb intervenció de l’atzar.

L’explicació d’una de les primeres versions d’un joc de cacera s’anuncia amb aquestes paraules: “El juego que llaman de Cercar la liebre que se juega otrossí en el Alquerque de doze ”. I seguidament s’explica el joc acompanyat d’una bonica miniatura amb el tauler i la posició inicial de les fitxes. Com en la majoria d’aquests jocs, els dos jugadors tenen objectius diferents i un nombre de fitxes desequilibrat.

En un tauler com el de la figura, dotze fitxes negres tenen per objectiu immobilitzar una única fitxa blanca, la llebre, mentre que aquesta té com a objectiu eliminar fitxes negres i escapar-se. El moviment de les fitxes és igual per a totes: moure’s a una intersecció veïna buida, seguint les línies del tauler. La llebre, en lloc de moure’s, pot optar per capturar una fitxa veïna, saltant-li per sobre i situant-se a la intersecció següent que ha d’estar buida, tot seguint les línies del tauler. Pot encadenar diverses captures en una mateixa jugada que poden ser en direccions diferents.

Al final de l’explicació del joc del llibre d’Alfons X es diu que si la llebre captura una o dues peces encara no passa res perquè pot ser una manera de portar-la a un lloc per cercar-la, però si en captura una tercera, amb només nou fitxes ja no serà possible immobilitzar la llebre. Així, no només podeu practicar aquest antic joc sinó també comprovar si l’afirmació del rei castellà és certa. I si acorralar la llebre amb dotze fitxes us sembla massa senzill, podeu començar només amb deu fitxes. Amb menys no és recomanable!