50 anys casada amb el John Travolta del poble

Quan era petita, explica la xef Carme Ruscalleda, la canalla jugava de forma bastant més salvatge que ara. A les platges de Sant Pol de Mar s’hi feien autèntiques guerres amb canyes, pedres i bastons. Ella s’ho mirava de lluny, i quan arribava la colla del que un dia seria el seu company de vida, amb les amigues s’afanyaven a recollir les coses i marxar a alguna altra banda. “El tenia ben apartat de les meves mires, el Toni”, assegura la xef. 

Amb qui sí que compartia amistat era amb el germà, perquè tots dos formaven part de l’elenc teatral del poble. “Un dia que el Toni sortia de la discoteca es va deixar caure pel centre cultural, que era just davant de casa seva, i es va quedar a mirar com assajàvem. Aquell dia ens faltava un figurant que entrés i digués «bon dia» i li vam demanar si ho podia fer ell”. Dit i fet, el Toni va travessar l’escenari i va deixar anar la seva frase. Després de l’assaig, el grup feia una cercavila i acompanyava les noies a casa. “El Toni també va venir i va ser la primera vegada que vam parlar una mica més”, recorda Ruscalleda. 

La cosa potser hauria quedat allà si a la xef no hagués rebut la invitació a una festa de comiat d’un noi que havia de marxar a la mili. “Jo no havia estat mai en una discoteca, però per gentilesa hi vaig anar amb les amigues”. El Toni, esclar, també era a la festa. “Era el John Travolta de la discoteca. De sobte se’m va acostar i em va dir: «Ballem?» Jo vaig mirar al voltant, desconcertada. «M’ho dius a mi?» Ell va fer que sí i vam fer un parell o tres de balls”.

Després d’aquella nit, el Toni va començar a sovintejar el centre cultural i va canviar de colla. “Fent teatre i ballant sardanes ens vam anar acostant. Malgrat ser el ying i el yang ens vam adonar que érem compatibles. Tots dos som nobles i sincers i per això podem fer quilòmetres junts”, explica Ruscalleda. A més, el Toni va demostrar aviat que era molt més que un Travolta: “A casa hi havia molta feina, érem pagesos i comerciants, i amb 16 o 17 anys el Toni de seguida es va arremangar per ajudar. Als 23 anys, quan va tornar de la mili, ens vam casar”. 

Ara fa 50 anys que estan junts i Ruscalleda assegura que se sent molt afortunada d’haver-lo trobat. “De molt joveneta tenia una espineta clavada al cor: fer carrera artística. A casa els semblava un disbarat i el Toni va estar tot un hivern cobrint-me a la botiga perquè pogués fer un curs d’art. El meu pare em deia: «Et faràs gran i el teu home continuarà sent aquell noiet que et venia a festejar». Tenia raó: jo segueixo veient aquell noi de Sant Pol de Mar i em segueix agradant”. La clau, diu, el respecte i la veritat: “Les relacions humanes no han de tenir rerebotiga”.