Carlos González: “Vaig estudiar amb la noia més guapa del món”

El pediatre Carlos González va veure per primer cop la Joana la tardor del 1977. Era el primer any que estudiava la carrera de medicina a la UAB i l’única manera que tenia d’arribar a la facultat des de Cerdanyola –Renfe encara no hi arribava– era un servei gratuït de bus. “La tardor del 77 els conductors d’autobús van començar una vaga i durant unes setmanes ens va tocar caminar cada dia 20 minuts fins a la universitat”, explica el doctor. Va ser en un d’aquells trajectes a peu que, un matí afortunat, va topar-se amb la Joana. 

González recorda el moment amb tot detall: “Va passar pel meu costat a tota velocitat. Duia una cua alta, pantalons grisos de pana, camisa blanca i una jaqueta verda”. L’aleshores estudiant de medicina en va quedar enamorat. “Jo havia anat tota la vida a escoles masculines i no sé ni com vaig reunir el valor per acostar-m’hi un dia i iniciar una conversa amb ella”. Però ho va fer. "Quan arribaves a la universitat hi havia un pàrquing asfaltat on creixien algunes herbes –explica el doctor–. Un dia li vaig dir a la Joana: «Mira, la naturalesa salvatge està recuperant el seu terreny». Anys després, ella em va dir que aquell comentari li havia semblat molt graciós".  

A poc a poc, la relació es va anar fent més íntima. “Recordo que un dia me la vaig trobar a la biblioteca del carrer del Carme. Allò ja va ser la bomba. ¿La noia més guapa del món estudiava a la meva facultat i a més li agradava anar a la biblioteca? Em semblava que no podia demanar més”. Van posar-se a xerrar i allò aviat es va convertir en un costum: xerrar, caminar i xerrar. “Més d’una vegada ens havien fet callar a la biblioteca”, recorda González. L’1 d’agost del 1981, entre quart i cinquè any de carrera, la parella es casava. 

“Al principi no teníem gaires diners i la nostra primera aventura junts va ser un cap de setmana espectacular a Rupit”, explica el pediatre, per a qui la joia d’una relació és la quotidianitat. “A la Joana li agrada molt el country i jo m’hi vaig apuntar per poder ballar amb ella. Sempre li dic que és l’única a qui es veu feliç a classe, i no obligada a ser-hi per recomanació d’algun metge”, diu de broma el doctor.  

Per a González, el secret d’un matrimoni feliç s’inspira en una famosa frase de Kennedy, lleugerament modificada: “L’important no és pensar què pot fer la teva parella per tu sinó què pots fer tu per la teva parella. Busca una persona que estimis i t’agradi i esforça’t a dir-l’hi diverses vegades i a comportar-te en conseqüència”, conclou.