L’estiu que l’‘indie’ va sonar al xiringuito
‘Train’ d’Undrop (1998)
La música indie no és terra fèrtil per a això de la cançó de l’estiu. Tot i que alguns van fer fortuna començant des de l’underground, com Australian Blonde i Los Fresones Rebeldes, que un grup independent es colés en un xiringuito de platja era gairebé un miracle. L’única escletxa que va trobar aquest moviment va ser durant els anys noranta, quan l’efecte Nirvana va esclatar i desenes de bandes vingudes del subsol van apoderar-se de les llistes d’èxits. Només en aquest context s’entén que la cançó de l’estiu del 1998 fos un tema d’un grup que no publicava els seus discos amb cap multinacional. Eren un trio, es deien Undrop i la cançó era Train.
Arribats a l’Estat des de l’absolut anonimat, els Undrop, formats per dos germans suecs i un espanyol, eren Hare Krixna i vivien de fer concerts on poguessin. La seva primera maqueta va arribar a les oficines de Subterfuge, llavors casa de discos de grups independents com Dover o Fangoria, que van decidir publicar el seu debut, The crossing. Aquell disc probablement hauria passat desapercebut si no fos perquè la marca Pepsi va fixar-se en Train i la va fer sintonia dels seus anuncis estiuencs. Undrop van passar, automàticament, a sonar a tot arreu i a ser número 1 dels 40 Principales.
Acostumats al monopoli de la cançó llatina d’aquesta última dècada, es recorda amb nostàlgia. I el cert és que aquell estiu tothom la cantava: “ And it’s going away, going away, going away ”. Un èxit inesperat per a un trio de hippies que es movien fent dit per Europa i que representaven un model molt allunyat de l’esperat per a un grup promogut per Pepsi. Però en publicitat mai res passa per casualitat, i si la marca va apostar per un grup indie era perquè aquella estètica i gènere estaven de moda.
Malauradament el seu va ser un dels èxits més efímers. Undrop, que després de triomfar van firmar per una multinacional, mai van tornar a sonar a les ràdios. Avui dia pots trobar-te el cantant, Tomas Rundquist, actuant per algun carrer del País Basc, on viu. En el seu repertori mai hi falta Train, la gran cançó de l’estiu del 1998.
