‘Waka Waka’, de Shakira (2010)
L’11 de juliol va començar a sonar la música, i Martínez-Almeida es mirava Andrea Levy sense saber gaire què fer. La política catalana, ara regidora de Cultura, Turisme i Esports de l’Ajuntament de Madrid, va optar per moure braços i genolls. Se sentia el Waka Waka (Esto es África), la cançó de Shakira que va marcar un estiu, el del 2010, especialment feliç per als espanyols, ja que va ser la banda sonora del Mundial que va endur-se la seva selecció a Sud-àfrica.
Ja fa una dècada de tot plegat: del gol d’Iniesta a la pròrroga a passada de Cesc Fàbregas; de la manifestació a Barcelona de “Som una nació. Nosaltres decidim”, que un dia abans de la final va reunir més d’un milió de persones per protestar contra la retallada de l’Estatut, i dels cops de maluc de Shakira a Johannesburg. Tres conceptes -la unitat d’Espanya, el procés i Shakira- que sonarien, i molt, durant tots els anys posteriors.
No hi ha hagut cap altre Mundial de futbol amb un himne tan popular com aquell. Tot i que ha sigut un gènere cultivat per diverses llegendes del món de la música, des del recentment desaparegut Ennio Morricone (a l’Argentina, 78) fins a l’històric productor Giorgio Moroder (a Itàlia, 90), només la cançó de Shakira ha sigut una autèntica cançó de l’estiu.
La cantant colombiana, que ja era una superestrella el 2010 -amb èxits multimilionaris com Hips don’t lie o La tortura -, va gravar Waka Waka (Esto es África) en dos idiomes, anglès i castellà, i certa polèmica. Primer per les queixes de la comunitat local perquè la cançó del primer Mundial africà la interpretés una artista llatinoamericana, a més utilitzant la cançó popular Zangalewa, provinent del Camerun, i després per acusacions de plagi: el grup dominicà Las Chicas del Can havien utilitzat el mateix cant al seu Waka Waka (el negro no puede) als anys vuitanta.
Només fa deu anys, però una cançó així avui dia obriria la caixa dels trons a causa de la flagrant apropiació cultural de la cultura africana en una cançó destinada a l’oci occidental. Eren altres temps.