Una bomba copiada fins a la sacietat
‘La bomba’, de King África (2000)
¿És possible fer una columna de les cançons de l’estiu sense que aparegui cap tema de Georgie Dann? Encara queden dies per comprovar si ens visitarà en aquest espai, però el que no faltarà és el seu equivalent contemporani, King África. El príncep, successor i hereu. El continuador que, durant la dècada del 2000, va fer una sèrie de cançons creades amb un objectiu molt concret: ser l’èxit de les vacances i passar per totes les gales i festes majors possibles.
No és gaire sabut que King África no era un solista, era un grup de pop argentí que en un principi no tenia Alan Duffy de cantant. Aclariment: Duffy és l’actual King África, l’home calb, amb sempiternes ulleres de sol i tendència al sobrepès que durant els estius entre el 2000 i el 2010 apareixia a la televisió dia sí dia també. La calor era per a ell com l’aigua per als gremlins, el moment de multiplicar la seva activitat.
El seu primer èxit a Espanya va arribar el 1997 amb El camaleón, primer senzill del grup des de l’entrada de Duffy com a segona veu. Només era l’entremès del que s’acostava. Tres estius després va esclatar la bomba, mai més ben dit. Amb La bomba no només van encapçalar totes les llistes de radiofórmula, també van fer 180 gales i concerts arreu de la geografia espanyola. En un moment en què el terme cançó de l’estiu tenia una importància cabdal, King África va reinventar la fórmula i la va allargar diversos anys: base electrònica d’inspiració reggaeton, exaltació del desenfrenament i ball amb coreografia. Molts ho han intentat copiar però cap amb tanta sort.
Convertit en estrella d’aquell estiu de l’any 2000, King África va passar-se una dècada repetint el mateix i formant part de la iconografia pop estiuenca espanyola. A partir del maig apareixia la seva nova cançó: Salta, Carnavalito, Cachete, pechito & ombligo, Paquito el Chocolatero... Moltes d’elles versions, com La bomba, que realment era una cançó de la banda boliviana Azul Azul i que va ser popularíssima a l’Amèrica Llatina. Avui, 20 anys després, la silueta del continent africà encara ve al cap al pensar en música estiuenca.
