‘Músic de carrer’, Txarango (2014)
La cançó de l’estiu no només sona, també t’apareix en imatges d’una gala de televisió, en una discoteca xopa de suor, en un xiringuito a la platja. És el cànon que segueixen la majoria de temes que han passat, i passaran, per aquesta secció estacional. Però no ha de ser forçosament així, hi ha un altre èxit de l’estiu: el local i subterrani que apareix fora del circuit comercial. Senzills de festa major, d’ateneu i revetlla, ambients en els quals Txarango han estat els indiscutibles protagonistes dels últims anys.
L’any 2014 el grup de Sant Joan de les Abadesses estrenaven Som riu, el disc amb el qual saltaven de categoria. Era la culminació d’un lustre de feina que els havia portat a ser un dels grups locals més importants del país. I no només si mesurem les xifres d’espectadors als seus concerts, amb què podrien mirar a la cara a qualsevol banda estatal mainstream, també per haver viatjat per tot el món amb la seva música. Txarango eren la segona generació del que es va anomenar so Barcelona, els fills bastards d’aquesta música que va fer fortuna a finals dels anys noranta, seguint el rastre de noms com Ojos de Brujo i Dusminguet però modernitzant els sons i adaptant el discurs.
Músic de carrer no només defineix molt bé l’obra de Txarango, també els gustos de tota una generació: versos bonics farcits d’eslògans de pintada a la paret i una barreja de músiques llatines, jamaicanes i locals, com la rumba catalana. Va ser l’emblema d’aquell disc i un dels grans èxits de la seva trajectòria. No és una cançó narrativa, però deixa anar alguna pinzellada per saber de què va, d’un músic que viatja per tot el món -de Barcelona al Caire- amb les seves cançons rebels. Entremig, molta frase més aviat buida però amb pòsit de bonrotllisme. Txarango no ha sigut un grup especialment profund líricament, però aquell estiu, mentre el món ballava el Summer de Calvin Harris, a Catalunya el Músic de carrer i el seu positivisme van fer fortuna.
No apareixerà mai en cap rànquing, però aquest és l’encant que tenen els himnes que no surten a la radiofórmula.