El ‘caber toss’: un munt de segles fent volar troncs gegants a Escòcia

BarcelonaEl 20 de juliol del 2018, Danny Frame va fer realitat el seu somni: entrar al Llibre Guinness dels Rècords. Com ho va fer? Llançant troncs. Aquell dia Frame va fer volar 16 cops un pal de sis metres de llarg i 50 kg de pes durant el festival Heart of the Valley de Middleton, a l'illa canadenca de Nova Escòcia. En aquesta trobada, els ciutadans d’aquesta illa descendents d’escocesos reivindiquen les seves arrels i fan del caber toss, l'esport on cal fer volar troncs, l’espectacle central. El caber toss és un d’aquells esports que ha sobreviscut al pas dels segles i ha esdevingut una tradició ben estimada que ens permet, com altres, explicar i entendre pobles d’arreu del món. Uns esports que descobrirem en aquesta secció aquest estiu, en un viatge sense moure’ns de casa que comença a les terres altes d’Escòcia.

Quan arriba el bon temps i la boira abandona les valls de les terres altes escoceses, s’organitzen els Highlands Games, unes trobades on es practiquen esports com el llançament de martell -un martell de veritat, de ferro, a diferència de l’esport olímpic-, el joc d’estirar la corda amb un munt d’escocesos forçuts amb la tradicional faldilla, el kilt, a cada cap de la corda i uns quants jocs on el protagonista és un tronc, el més famós dels quals és el caber toss. El nom d'aquest esport és una expressió en llengua gaèlica que deriva de kaber, la paraula per definir una lleixa de fusta. Ningú sap l’origen exacte d’aquest esport que representa la identitat d’aquestes terres altes d’Escòcia on avui en dia viu poca gent, ja que les grans ciutats són a les terres baixes. Uns paratges, però, on durant segles han viscut persones dures amb fama d’indòmits, organitzats en clans sempre a punt per fer front als invasors que, puntuals, arribaven provinents del sud. Hi ha qui diu, de fet, que el caber toss neix com a pràctica militar, per fer volar troncs en direcció als enemics. Els acadèmics es decanten per pensar que en el seu origen hi deuria haver escocesos fanfarrons, amb ganes de competir amb els troncs que feien caure de banda a banda dels rius com si fossin ponts per creuar-los. 

Va ser durant el segle XIX quan els escocesos van reivindicar molts dels costums que els anglesos havien considerat bàrbars. Es va treure pols als retrats dels grans herois, com William Wallace o Robert the Bruce, es va intentar recuperar el gaèlic, es van posar regles al caber toss i es van organitzar els primers torneigs. La gent, amb un te o un whisky a la mà, s’aplega durant els Highlands Games per veure els forçuts que fan fila esperant el seu torn per fer volar el tronc, sempre portant la tradicional faldilla escocesa, el kilt. Una espectadora habitual d'aquest espectacle ha estat la Reina britànica, que admira aquests esportistes que ara atreuen milers de turistes que sovint creuen que el joc consisteix a fer volar el tronc com més lluny millor. No és cert. El tronc, normalment de Làrix, s’entrega al participant, que amb els palmells de les mans l'aixeca en posició vertical. Després d’una petita cursa, el fa volar amunt intentant que giri 180 graus. És a dir, la part superior del tronc ha de ser la primera a tocar a terra. Si el llançador té prou força i tècnica, el tronc seguirà girant i la part inferior per on l’agafava pujarà del tot, fins a caure per l’altra banda. Aquest és l’objectiu, fer-lo girar. Si el llançament no és prou bo, la part inferior no acaba de pujar i el tronc cau a prop dels peus del llançador, els àrbitres puntuen la maniobra en funció de l’angle de pujada del tronc.

El caber toss connecta Escòcia amb aquells anys on el cor del país era a les terres altes, on tot era dur i calia ser fort. Ara és una tradició que omple d’orgull el país, tot i que els faci mal que els darrers tres rècords mundials els hagin aconseguit canadencs, ja que aquesta disciplina també es practica a tots els racons del planeta amb diàspora escocesa, dels Estats Units a Austràlia.