Bruno Oro: "Ens vam enamorar mentre em transformava en Cristiano Ronaldo”

Bruno Oro va conèixer la seva parella durant el rodatge de Vinagre. “La Clàudia era ajudant de maquillatge i va venir a retocar-me. A part de l’atracció física, em vaig fixar en ella perquè anava molt a la seva: no em feia ni puto cas, ni tan sols em mirava!” L’actitud seriosa de la maquilladora el va captivar i per això va celebrar tornar-se-la a trobar al Polònia i al Crackòvia. 

“Després de dos o tres anys de menysteniment, al Crackòvia finalment va començar a fer-me cas. Ella era l’encarregada de transformar-me en Cristiano Ronaldo, així que teníem tres quarts d’hora per parlar”, recorda l’artista. Oro va trencar el mur de la maquilladora de l’única forma que sabia: fent-la riure. “L’humor va ser l’única arma que vaig fer servir. La vaig fer riure molt, molt. Rèiem tots dos, i a poc a poc la relació va passar del tracte professional a una intimitat més gran”. Dotze anys després del primer petó, Oro afirma, bromista: “Mai sabrem si es va enamorar de mi o de Cristiano Ronaldo”. 

Ara, el dia perfecte de la parella és sempre a prop del mar: des que van passar la pandèmia junts a Cadaqués que viuen plegats. “També ens agrada molt viatjar, la cultura, el menjar… La Clàudia és una gran cuinera. Quan la vaig conèixer no en sabia gaire i ara m’ha desbancat. Sovint em prohibeix l’entrada a la cuina perquè està preparant un menú degustació i vol que sigui sorpresa”, explica Oro.

De fet, un projecte pendent de la parella és emprendre una aventura gastronòmica plegats: “Ens agradaria obrir un restaurant, potser ho farem d’aquí a 10 anys o potser no ho farem mai, però la idea hi és”. També tenen molts viatges per fer: “Vam passar un mes a Mèxic i algun dia ens agradaria fer una petita volta al món”, diu Oro, que explica que a la Clàudia li encanta fer fotografies i fer-ne àlbums. “Tinc la sort de tenir impreses totes les fotografies dels nostres viatges. És bonic mirar-los i recordar-ne tots els moments”.

El secret número u d’una vida feliç en parella, defensa l’artista, és “el sentit de l’humor i el fet de saber riure junts”. “Ho he vist en moltes parelles: perden el sentit de l’humor i la capacitat de riure’s l’un de l’altre i aleshores tot se’n va en norris”, reflexiona, i afegeix: “La passió s’esvaeix amb els anys i queda l’amistat i la complicitat, però el que realment manté la relació fresca i d’alguna manera neta de traumes i conflictes és el riure: un bon atac de riure és la millor medicina”.