BarcelonaFa dècades que, per a moltes persones, tenir una pell bronzejada és sinònim de vacances i bellesa. Tanmateix, prendre el sol té els seus avantatges i inconvenients, i com gairebé tot en aquesta vida, la clau de l’èxit està en l’equilibri. "Sense sol no hi ha vida i tot el nostre cos el necessita, però abusar-ne per estar bronzejat té conseqüències per a la salut", assegura el doctor Fernando Gallardo, cap de secció del servei de dermatologia de l’Hospital del Mar.
Cada any, els estudis sobre els beneficis de prendre el sol en dosis moderades s'intercalen amb els que confirmen els riscos que comporta fer-ho de manera excessiva. Per què al segle XX estar bronzejat segueix sent una qüestió estètica tan important per la societat? “Si busques la paraula bellesa a Google, les primeres 30 fotos són dones supermaquillades, totes retocades, i productes de cosmètica. Això demostra que hi ha una pressió per encaixar en un estàndard de bellesa. Hi ha molta recerca que mostra que les persones que encaixen millor en aquests estàndards tenen avantatges socials”, reflexionava en una entrevista recent a l’ARA el psicòleg investigador en neuroestètica Marcos Nadal. Des de fa segles, les institucions, la literatura, els mitjans de comunicació i ara, també, les xarxes socials, han dictat les normes sobre el que en cada moment s’ha considerat socialment acceptable respecte a l’aparença física i la manera de vestir, sobretot de les dones, que ha anat dibuixant el que se suposa que és el model acceptable de bellesa. I això també s'ha vist reflectit en la pell.
De la "sang blava" a Coco Chanel
Durant el segle XV tenir la pell molt blanca era un símbol de distinció entre les classes altes, l'aristocràcia i les famílies reials. D'aquí l'origen del terme "sang blava", ja que la pal·lidesa deixava entreveure les venes. Les dones utilitzaven pintures a base de calç, plom, arsènic i plata, ingredients que provocaven seriosos problemes de salut. Per altra banda, les classes populars solien tenir la pell més bronzejada, ja que treballaven sota el sol.
No va ser fins a principis del segle XX quan els metges de l'època van començar a receptar als seus pacients prendre "banys de sol" per combatre malalties com l'anèmia o la depressió. Tanmateix, el bronzejat com a moda es va establir a la dècada dels anys 20 de la mà de Coco Chanel. La història explica que la dissenyadora va tornar d'unes vacances pel Mediterrani bronzejada i molts dels seus seguidors la van voler imitar. Per altra banda, en aquell moment l'artista Josephine Baker es convertia en la primera actriu afroamericana que va protagonitzar una pel·lícula i la pell morena va passar de ser rebutjada per les classes altes a convertir-se en una tendència. L'any 1927, el dissenyador francès Jean Patou va llançar al mercat la primera crema bronzejadora.
Tot i que històricament la pell blanca era el segell de les classes benestants, actualment és la pell més morena la que s’associa a una millor autoestima, salut física i imatge corporal a casa nostra. “La societat té més interès estètic que no de salut de la pell. Les persones es gasten més diners en la part estètica”, assegura el doctor Gallardo. En la mateixa línia s’expressa la doctora Susana Puig, cap del servei de dermatologia de l’Hospital Clínic: “Crec que hi ha més interès per l’estètica i per aparentar joventut i seria important canviar el focus i incorporar mesures per cuidar-la com una dieta saludable i evitar els principals factors que la deterioren com són la radiació ultraviolada, el tabac i la pol·lució”.
Estar morè no és sinònim de salut
El sol emet diferents tipus de radiacions, entre les quals destaca la ultraviolada, que arriba a la superfície de la pell i és de dos tipus. Per una banda, la radiació ultraviolada tipus B (UVB), que té més energia, però menys capacitat de penetrar la pell i només travessa la capa més superficial anomenada epidermis, i la de tipus A (UVA), però que penetra més profundament en la pell i arriba fins a la capa més profunda, la dermis. Per defensar-se dels efectes nocius d’aquestes radiacions sobre la pell, l’epidermis s’engruixeix quan hi entra en contacte i alliberem més melanina, que a més de protegir-nos del sol, també dona color a la pell. Per tant, estar bronzejat no és un signe de salut, sinó un senyal que la nostra pell ha patit un dany. “Sempre que estem exposats a la llum ultraviolada la nostra pell pateix, tot i que tenim mecanismes de reparació. Aquests mecanismes se saturen quan hi ha un dany molt intens, i això passa quan els índexs de radiació ultraviolada són molt alts, normalment durant la major part del dia els mesos d’estiu. Per tant, en aquests moments hauríem de seguir sempre mesures de protecció”, aconsella la doctora Puig.
A curt termini, l’exposició intensa a les radiacions provoca una acceleració de l’envelliment prematur de la pell i l’aparició de taques i arrugues. A llarg termini, l’evidència científica demostra que l’exposició perllongada i intensa a les radiacions ultraviolades tipus B incrementa el risc de patir càncer de pell. “El melanoma és el càncer de pell més agressiu i està associat a les cremades solars. Molts casos es poden prevenir evitant una exposició excessiva al sol, especialment durant la infantesa i l’adolescència”, assegura el doctor Gallardo.
Els beneficis del sol
Tot i que la comunitat científica adverteix des de fa anys sobre les afectacions que pot provocar la radiació ultraviolada, també constaten que la llum solar té molts beneficis per a la salut i és essencial per a la vida. “Aquesta és una mica la paradoxa del sol. A pesar de tot, és bo per sintetitzar vitamina D, millorar el sistema immunitari i l’estat d’ànim. A més de millorar l’acne o la psoriasi. Això sí, sense abusar-ne”, assegura el cap de secció del servei de dermatologia de l’Hospital del Mar. Segons els experts, sintetitzar vitamina D es pot fer amb l’exposició de parts del cos com els braços i les cames, i amb 10 minuts als mesos d’estiu n'hi ha prou. “Amb la quantitat de fotoprotecció que ens posem no impedim la síntesi de vitamina D i el que hem de fer és tenir un estil de vida saludable, fer alguna activitat a l’aire lliure durant les hores en què els índexs de radiació ultraviolada no són tan alts i fer servir mesures de protecció adequades”.
Així doncs, si aquest estiu marxem de vacances a la platja o a la muntanya, ¿quant de temps és recomanable estar exposats al sol i en quin moment comença a ser un perill per la salut? Segons la doctora Puig, “prendre el sol és una activitat que hauríem de minimitzar. Estar estirat per obtenir un bronzejat no seria, des del meu punt de vista, un hàbit saludable. És una barbaritat estar dues hores seguides al sol”. Tampoc es tracta de fugir-ne i haver de prendre suplements vitamínics per pal·liar les deficiències de vitamina D que amb una mica d’aire lliure podrien arreglar-se. Però sí exposar-se al sol sense cometre imprudències i seguir les recomanacions dels experts:
Posa't sempre crema
Com a mínim factor 30
Un error comú és no fer servir cap mena de fotoprotecció. Els protectors solars disminueixen els efectes nocius dels rajos ultraviolats i no eviten l’activació de la vitamina D. El protector solar s’ha d’aplicar mitja hora abans de sortir de casa i, després, reaplicar-lo cada dues hores.
Evita prendre el sol al migdia
El risc per a la salut varia segons l’època de l’any
A l’estiu, entre les 11 h i les 17 h els raigs solars són més perpendiculars i el seu efecte és més agressiu.
El fotoprotector no és etern
Si suem o ens banyem és necessari reaplicar-lo
En general, ens hauríem de tornar a posar crema després de dues hores i també si ens banyem sovint. Les cremes solars també caduquen. Als envasos de les cremes hi apareix una imatge d'un pot obert amb una xifra (el que s'anomena period after opening, PAO) que és el que indica els mesos que pot estar oberta mantenint les propietats. En el cas de les cremes solars, aquest temps sol ser 12 mesos.
No t'oblidis de les orelles!
Reparteix bé la crema
És imprescindible repartir de forma generosa i equitativa la crema solar per totes les parts del cos i no oblidar-se de la línia mitjana (el nas, al mig del front, la barbeta…), els pavellons auriculars, la zona del clatell i les espatlles.
Compte amb els núvols
No frenen els raigs ultraviolats
Ens podem cremar igual sota un sol radiant que un dia rúfol. De la mateixa manera, si ens quedem sota el para-sol, també cal posar-se crema perquè aquests rajos reboten (a l'herba, la sorra, a l'aigua) i ens arriben igualment.
