Benvinguts al petit poble amb el terreny de joc més gran de tot el món

A Cornualla practica cada any un esport en què la pilota es mou pels 67 quilòmetres quadrats del terme municipal

El hurling de Cornualla
14/08/2022
3 min

BarcelonaSi arribes a la població de Saint Columb Major i demanes pel terreny de joc, segurament no el veuràs. Però hi seràs dins. Aquesta vila britànica de tot just 5.000 habitants treu pit gràcies al que es considera el terreny de joc més gran del món: 67 quilòmetres quadrats. El terreny de joc és tot el terme municipal. Si preguntes als veïns, ells s’encarregaran d’ensenyar-te les dues porteries d’aquest esport anomenat hurling de Cornualla: dues petites plataformes amb un forat al mig, amagades a la gespa. Podries passar-hi per sobre pensant que són petites basses perquè hi beguin els animals, però es tracta de les porteries d’un esport centenari difícil d’entendre.

El hurling de Cornualla no té gaire a veure amb l’esport jugat a Irlanda amb el mateix nom. És una variant més de diferents tradicions repartides per viles de totes les illes Britàniques i parts de França, on perduren jocs en què es tracta de marcar un gol amb una pilota. És un joc caòtic, ja que no hi ha límit de jugadors, amb centenars de persones si cal estovant-se i caient les unes sobre les altres pels carrers. Si veus imatges d’un partit de hurling de Cornualla, primer no entens res. Després vas descobrint la lògica d’aquesta tradició, que podria ser una herència del pas dels romans per la zona. A Cornualla, una regió a la punta sud-oest d’Anglaterra on diuen que no són anglesos perquè tenen una història pròpia, es practica aquest hurling en diferents viles, però la cita més coneguda és la de Saint Columb Major, on juguen dos dies: el Dimecres de Cendra i 11 dies després. El joc comença sempre a les 4.15 h de la tarda a la plaça del mercat, quan el triomfador de l’anterior partit té l’honor de fer volar la bola sobre el grup de gent que espera. Una bola petita feta de plata. El joc el juguen dos equips: els homes nascuts al centre de la vila i els nascuts a les cases de fora del terme municipal. A un quilòmetre de la plaça, en direccions oposades, hi ha les dues porteries. Si algú aconsegueix deixar-hi la pilota de plata, el seu equip guanya. Ara, existeix una segona forma de guanyar: portar la bola més enllà dels límits del terme municipal. Per aquest motiu, el hurling de Cornualla pot durar hores, amb els participants corrent i perseguint-se pels prats, els camps i els rierols.

Quan el joc comença, però, hi ha la tradició de donar una volta durant uns 30 minuts pels carrers de la vila, amb els rivals passant-se la bola entre ells de forma amistosa. Deixen tocar la bola a nens, que s’ho miren encuriosits, o es porta a la residència d’avis perquè persones que havien jugat en el passat la puguin tornar a tenir a les mans. Quan els dos equips entenen que ja han fet prou vida social, comença la gresca. Hi ha baralles, empentes i moments en què només es veuen desenes de persones les unes sobre les altres. De tant en tant, algú amb prou cames pot sortir corrent perseguit pels altres. Però com que aquesta cursa potser passa a cinc quilòmetres del centre, enmig d’un bosc perdut o en un prat, pot ser que gairebé ningú vegi el moment en què la partida es decideix. De fet, els jugadors més veterans i els que no estan en forma juguen només la primera hora i un cop el joc s’allunya de la vila entren al pub per fer temps. Els veïns descobreixen qui ha guanyat quan l’home que ha fet el gol o ha portat la bola més enllà dels límits de la vila torna al centre, sobre les espatlles dels seus companys, cantant una cançó. Qui guanya, per cert, es pot quedar la bola per sempre amb una condició: n'ha de portar una de nova el dia del pròxim partit. I com que són de plata costen uns 1.000 euros. Així doncs, la major part de guanyadors cuiden de la pilota un any i després la fan volar el Dimecres de Cendra, quan la tradició es reprèn. Un any més.

stats