Bàrbara Mestanza, dramaturga: “Dormo amb els gats encara que les meves parelles no ho suportin”
El dia que Bàrbara Mestanza feia 19 anys, el seu amic Dani va picar a la porta. Venia a portar-li un regal, i fins al cap d’una estona la dramaturga no es va adonar que a la mà hi duia una gata minúscula. Al cap d’uns anys, Mestanza es tatuaria el nom d’aquella gateta al braç: Mo, i una mica més amunt: Chi. Mochi.
“La Mochi va morir fa uns mesos i per a mi ha sigut un abans i un després -explica Mestanza-. Ella ho ha viscut tot amb mi en una edat, dels vint als trenta, en què tot són canvis i et passen moltes coses: coneixes gent, et mudes, et fan mal, fas mal… i ella era com un bon tampó que xuclava tot el que era negatiu”.
Amb la Mochi va arribar també la Leeche, uns anys després, i totes dues parlen d’etapes concretes de l’actriu. “La Mochi era molt carinyosa amb mi però alhora molt esquerpa amb els altres. Tenia aquest caràcter adolescent de fer-li por que li fessin mal. També era forta i segura: si t’havia de bufar, ho feia. Era la reina de la seva vida i de la dels altres”. La Leeche té algunes coses de la Mestanza actual: “Àgil, adaptativa, lliure i independent. Però alhora carinyosa i amb un punt divertit i juvenil”. Altres coses són només de la Leeche, o bé copiades d’un gos falder: “La Leeche pot ser molt pesada, d’aquí el nom, que significa sangonera en anglès”, explica l’actriu.
Sigui com sigui, Mestanza sap que la vida no la voldria sense animals. “Jo dormo amb els meus gats encara que les meves parelles no ho suportin”, defensa. I revela un secret: “Totes les persones que han sigut importants en la meva vida amorosa són al·lèrgiques als gats. Així que quan trobo algú que ho és, penso: «Merda, m’enamoraré de tu»”.
Conviure amb gats, diu, l’ha ajudat a veure el valor real de les coses. “Et passa alguna tonteria i de sobte veus aquell animal manso dormint al sol, i se t’apropa, i t’adones que al final es tracta d’això: de pell, de compartir, de manada”.
És per això que Mestanza no s’acaba de refiar de les persones a qui no els agraden els animals. “Estem fets per estar en contacte amb la natura, i tenir animals a prop és estar en contacte amb el teu origen”, diu. “Jo quan estic envoltada d’animals em sento més jo que mai, més a prop de com hauria de ser: menys connectada a la raó i a l’estrès i més connectada a les coses primàries, originals, al relax, a la felicitat de simplement ser”. En aquest sentit, l’actriu diu que les seves gates li han salvat la vida moltes vegades. I conclou: “Els gats i l’art són les dues coses que moltes vegades m’han ajudat a superar el dolor provocats pels humans”.
