Que bé que sona, barbacana! Però no n’ha tingut prou amb això per imposar-se al ràfec (ah, és això!, deveu haver dit alguns). Ens transporta a l’Edat Mitjana, als castells i fortificacions, als assalts amb espasa, escut i catapulta. I als enfrontaments entre moros i cristians. De fet, és una paraula d’origen àrab. No hi ha acord sobre si ve de barbahhana, galeria en una fortificació, o b-al-baqára, porta de les vaques. Sembla que la barbacana protegia un recinte situat entre aquesta porta i la muralla principal, on es guardava el bestiar destinat a la provisió de carn. En qualsevol cas, una barbacana era una obra de fortificació, com un castellet, situada davant de punts estratègics, com muralles, ponts, portes, places... per augmentar el poder defensiu. Com que les cases d’avui ja no s’han de fortificar, les barbacanes han passat de protegir muralles a protegir parets. La barbacana prolonga la teulada i fa que els murs no estiguin tan a la intempèrie.
Potser no és d’ús comú però ningú li pot negar prestigi literari. “Jo he vist penjar de les barbacanes dels teulats puntes de gel com espasins”, escrivia Josep Pla el 1934 a Viatge a Catalunya. No us penseu que tinc llibres subratllats per tota la casa per treure’n exemples per als articles. Només tinc a cop de clic el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, una eina en línia potentíssima per veure quin ús han tingut les paraules en textos publicats al llarg de gairebé els dos últims segles. És sobretot per a estudiosos, esclar, però també permet fer cerques senzilles a curiosos de la llengua, que a casa nostra, per sort, som uns quants.
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (IEC, en creixement constant).
