Avança’t a les sequeres contínues amb els jardins secs

BarcelonaEpisodis de sequera, estius tòrrids, temperatures que fulminen rècords històrics i poca pluja són fenòmens cada cop més comuns al nostre país i que el canvi climàtic ha accentuat, fent-los molt presents al nostre dia a dia. Ara fins i tot a l'hora de dissenyar un jardí cal tenir en compte aquesta nova realitat climàtica, perquè les plantes que no s'hi adaptin ho tindran difícil per sobreviure.

Igual que la moda, l'alimentació o l'interiorisme, els jardins segueixen les tendències del moment, marcades per la crisi climàtica i l'elevat grau de consciència de la població respecte de l'ús excessiu de recursos naturals com l'aigua. És per això que les formes sostenibles d'entendre la jardineria són una pràctica cada cop més estesa i, a la llarga, seran l'única alternativa. En conseqüència, molts professionals han adoptat la filosofia de la xerojardineria, un corrent sorgit als anys 80 arran de les greus sequeres de Califòrnia i Colorado, que van derivar en la necessitat de tenir jardins amb un consum d'aigua escàs.

La xerojardineria –del grec xeros, que vol dir sec–, advoca per un ús racional de l'aigua fent servir espècies adaptades al medi i les condicions climàtiques. Per aconseguir-ho, entren en joc factors com el disseny d'espais, la preparació del sòl o la selecció d'espècies amb necessitats hídriques similars. A Catalunya es fan servir plantes de clima mediterrani, provinents tant de la conca de la Mediterrània com d'altres indrets del món amb aquest clima, com Sud-àfrica, l'oest d'Austràlia o Califòrnia. Albert Sala, del viver Sala Graupera de Sant Andreu de Llavaneres (el Maresme), apunta que un dels aspectes més importants a l'hora de fer un jardí amb aquestes característiques és donar a les plantes uns regs profunds i espaiats en el temps, sobretot durant els primers sis mesos. "Això fa que les arrels s'eduquin i creixin cap avall, en verticalitat. Quan la planta s'ha desenvolupat uns 15 cm sota terra, comença a guanyar resistència i autonomia i no caldrà regar-la en un període llarg", afirma el jardiner. Seguint aquesta tècnica, les plantes arriben a tenir fins a cinc mesos d'autonomia i en aquest període de temps aguanten sense reg. Segons explica Sala, al seu viver compten amb un jardí autònom de més de 230 espècies mediterrànies que només reguen cada 20 dies durant els mesos d'estiu perquè la resta de l'any amb l'aigua de la pluja és suficient.

Aquests jardins autosuficients acostumen a dur l'etiqueta de jardins sense reg, la qual cosa fa pensar que no cal regar-los. El cert és que, des del punt de vista de l'horticultura, aquesta seria una realitat plausible, ja que amb una bona planificació del sòl i el bon desenvolupament de les arrels, les plantes poden arribar a ser autònomes durant uns mesos. Tanmateix, el que és difícil és trencar amb la idea cultural de jardí com a espai bonic, fresc, verd i ple de colors. L'enginyer agrònom i paisatgista Jorge Muñiz comenta que, si bé les plantes poden ser autònomes i sobreviure alguns mesos sense reg, que estiguin maques i facin goig en aquestes condicions és difícil, sobretot durant l'estiu, que és quan hi ha menys precipitacions. Per tant, l'aspecte d'aquests jardins pot xocar amb la imatge que en tenim com a espais per buscar frescor i ombra i, sobretot, amb la idea que, si un jardí no és bonic, no és un jardí. És per això que molts professionals es decanten per fer servir els termes jardí sec, jardí amb baixes necessitats hídriques o, simplement, parlar de jardineria sostenible.

El viverista francès Olivier Filippi és un gran divulgador i al llibre La Méditerranée dans votre jardin [La Mediterrània al teu jardí] classifica les plantes per uns codis de sequera que van de l'1 al 6 i que indiquen els mesos que una planta pot sobreviure sense reg. Així doncs, les plantes amb un codi de sequera 1 són les menys resistents i no aguanten més d'un mes en sec i les plantes amb un codi 6 són extremadament resistents a la manca d'aigua perquè acostumen a venir d'ambients subdesèrtics.

Mercè Trias, de l'Estudi de Jardineria, assegura que els codis de sequera els són molt útils quan dissenyen un jardí per agrupar les plantes amb codis similars i escollir-ne les més adients segons les característiques de cada regió. "Les plantes amb un codi de sequera entre el 3 i el 4 són perfectes per als jardins de la conca mediterrània, perquè aguanten molt bé la sequera estival", exposa. Amb el seu soci Jordi Piera han dissenyat el jardí de l'Hostal Empúries, situat a la platja del Portitxol, a l'Escala (Alt Empordà). La selecció de plantes la van fer seguint els codis de sequera de Filippi, però sobretot tenint en compte els factors que els limitaven el ventall de possibilitats, com la tramuntana, el fred de l'hivern o la salinitat ambiental. "A les zones amb ombra, que és on les plantes necessiten una mica menys d'aigua, hem cultivat pitòspor nan (Pittosporum tobira ‘nana’), una planta de codi 3 que només cal que reguem dos o tres cops durant l'estiu", explica Trias, que afegeix que els volums més importants de plantes del jardí de l'hostal són els llentiscles (Pistacia lentiscus), uns arbustos que poden aguantar temperatures de fins a 10 graus sota zero.