“Quan arribo al monestir tinc la sensació de ser a casa”

BarcelonaEls monestirs tenen altres al·licients més enllà del seu vessant arquitectònic o de culte. “No tothom que hi va busca Déu”, assegura Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, sinó que hi ha qui hi acudeix atret per la possibilitat de pernoctar-hi. A les seves hostatgeries, els monestirs ofereixen “relax i desconnexió de la ciutat", cosa que "les fa atractives per a un determinat públic”, indica Dolors Vidal-Casellas, professora i investigadora en turisme cultural a la Universitat de Girona (UdG). Els visitants connecten amb “la història del lloc com una forma de refermar o construir una identitat col·lectiva a través de l’experiència del passat”, diu Vidal-Casellas, però també hi troben silenci i acollida. “Se senten escoltats”, destaca Díez. Tot plegat a un preu assequible i enmig d’entorns naturals, que és on majoritàriament estan ubicats els allotjaments monàstics. 

El vicari del convent de la Visitació dels Caputxins d’Arenys de Mar, Jacint Duran, revela el secret de l’èxit d’aquest tipus d’establiments: “Aquí hi ha temps i espai físic”. Segons Francesc Núñez, sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), “aquests enclavaments presenten, a més, una aura com la que pot tenir una obra d’art”: “Entres a un espai de pedres centenàries o mil·lenàries, on els monjos, que hi viuen, fan unes pràctiques que s’han transmès generació rere generació des de fa molts anys i encara reprodueixen”, afirma. “Et permet trencar amb la rutina i transportar-te a un espai de recolliment i dimensió fora del temps. El monestir és un recés”, afegeix Núñez.

Oferta adaptada a nous visitants

Aquest temps al monestir esdevé idoni per posar la mirada cap endins. “Hi ha gent que hi reposa i d’altres s’hi transformen”, descriu Vidal-Casellas. L’hostatger del monestir de Montserrat, Lluís Planas, recalca que l’hostatgeria monàstica no és un “servei hoteler” ni s’hi va amb “la mentalitat de fer vacances”. “Tot i estar en família, algunes persones se senten soles i buides. Quan venen els ajudem a la reflexió i al silenci. Com? Doncs escoltant-los molt. Procurem transmetre que estimes aquella persona: encara que l’hagis vist per primera vegada. Tens interès per ella i pel creixement que pugui desplegar”, relata el monjo. “El fet de sentir-se acollit i escoltat és fonamental i terapèutic”, assenyala Díez. La demanda, però, s’ha diversificat i, segons Vidal-Casellas, s’ha produït una “comercialització de l’experiència monàstica”: “Els monestirs ja no es venen per anar a fer exercicis espirituals (o no només), sinó com a espais on viure una aventura espiritual o de retrobament amb la natura i una vida més senzilla, que, de fet, no ho és tant, perquè les hostatgeries s’han reformat per acollir aquest nou tipus de visitant. El monestir ha ampliat l’oferta per adaptar-se a altres públics”. 

Precisament, l’Enrique i l’Emi, amb el seu fill David, passen uns dies a l’hostatgeria del monestir de Sant Daniel de Girona. És la segona vegada que aquesta família d’Alforja (Baix Camp) hi acudeix. “Hem vingut a descansar i desconnectar”, assegura el pare. Visitaran els Banys Àrabs, que els va quedar pendent de l’anterior estada, però l’objectiu principal és fer costat al seu fill en la tesi doctoral que està fent sobre la catedral de Girona. “Som amants de l’art gòtic, com el de la catedral, i ens allotgem en un monestir romànic!”, exclama satisfet. Isabel Casadevall, traductora i correctora, és una altra hostessa. “Quan arribo aquí al monestir tinc la sensació d’estar a casa”, confessa mentre corregeix un text per al Centre d’Estudis del Bages a l’ordinador. “Però a part de treballar vinc a fer un bany d’amor perquè aquí em sento molt acollida i estimada”, assegura. L’acolliment que ofereixen aquestes comunitats religioses forma part de la seva essència, ja que, en el cas de Montserrat o Sant Daniel, seguint el lema benedictí, els monjos i les monges dediquen la seva vida a la pregària, el treball i l’acolliment. “Casa nostra és casa vostra”, ressalta Assumpció Pifarré, priora del monestir de Sant Daniel. “Per a nosaltres, és una alegria molt gran. Tant ve gent d’aquí com de fora: Turquia, Alemanya, Tunísia... Acollim a tothom: sigui o creient o no. La gent, a més, hi està bé i retorna”, assegura Pifarré. 

Cartell de complet a l'estiu

Els monestirs coincideixen a dir que després de la pandèmia s’ha detectat “una pujada” de la clientela. “Hi ha més gent que ens demana per venir”, assegura Duran des del convent dels Caputxins. Al monestir de Sant Daniel, el nombre d’hostes que hi van acudir el primer trimestre d’aquest any és molt similar al d’abans de la pandèmia –més de 700 persones en tot el 2019–, però amb una diferència: la durada de les estades actuals és més llarga. "Si la mitjana el 2019 era de tres dies, ara és gairebé de 5", concreten. Al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Noguera), també han notat un “repunt” d’hostes i asseguren que el perfil de visitants és molt variat: “Alguns venen a desconnectar, d’altres a trobar-se a si mateixos. També hi ha estudiants que es preparen per a alguna prova com el MIR –per ser metge– o gent que vol ser funcionària. El client familiar és molt habitual. La majoria busquen activitats culturals, visiten el congost de Mont-rebei... També venen persones grans molt actives”, explica Glòria Esteve, gerent del monestir. “Empreses que van deixar de venir han tornat. Tenim un client corporatiu. Volen un lloc diferent que no sigui estar tancat en un hotel a dins la ciutat i fan reunions en algun dels espais que els oferim”, detalla. L’agost del 2020, en plena pandèmia, de fet, van arribar cap al 80-85% d’ocupació. I tant la primavera com l’estiu de l’any passat van penjar el cartell de complet. 

La proposta d’allotjament monàstic també ha guanyat adeptes entre els escriptors. Prova d’això és l’auge de persones que hi van a escriure les seves novel·les i poesies. Segons Vidal-Casellas, són “espais de gran qualitat arquitectònica i escollits pels nostres avantpassats savis. Res és només atzar. L'atractivitat física i espiritual és immensa. Ves a estudiar o escriure en un monestir. Segur que surten textos ben cuinats”. El retaule poètic, escrit per l’escriptor Rodolfo del Hoyo i dedicat al monestir de Sant Daniel després de fer-hi diferents estades i que es publicarà a la tardor, n’és un exemple: “Hi ha una misteriosa quietud / a la cúpula del cimbori. / Només se sent la monòtona cantarella del silenci / caient com llàgrimes / sobre la paraula insondable”, diu la seva poesia titulada Cimbori. Un elogi a aquest recolliment monàstic.