Steve Kaufmann: "Vaig aprendre deu llengües per feina i de jubilat n'he estudiat dotze més"

Poliglot i fundador de LingQ

Steve Kaufmann, políglota i creador de LingQ
19/08/2023
3 min

BarcelonaEl canadenc Steve Kaufmann és un guru mundial del poliglotisme. Sap vint idiomes i em demana perdó per no poder conversar en català, tot i que diu que llegirà l’entrevista: té un bon castellà i consultarà les paraules que li faltin. Kaufmann assegura que "llegir i escoltar" són el camí més directe i efectiu per aprendre una nova llengua. I aquesta és la base del mètode que ha patentat a LingQ, una plataforma que ha cofundat amb el seu fill després de jubilar-se. "Per parlar una llengua, primer necessites un nivell de comprensió per entendre el que et diuen. I per això has d’escoltar i llegir. No necessites ni professor, ni classes, ni res, necessites interès i motivació".

Kaufmann va néixer a Suècia, fill de jueus txecs que van emigrar al Quebec. De jove va embarcar-se (literalment) per tornar a Europa a estudiar i aprendre llengües, i després va acabar treballant a l’Àsia fent negocis d’importació-exportació per a empreses canadenques. "Vaig aprendre deu llengües per feina i de jubilat n'he estudiat dotze més", explica. Ara s’ha posat amb l’àrab i el persa. Ell és la demostració que es poden aprendre idiomes al llarg de tota la vida. Dels més de vint que té al cap, en parla automàticament deu o dotze, i la resta els refresca quan els necessita.

"És cert que és més fàcil aprendre llengües de petit, abans dels 10 anys, quan el cervell és més flexible i encara no té fixada la llengua materna", reconeix. "És bo que els nens sentin estructures i sons diferents. A Suècia, on tenen un nivell d’anglès molt alt, no és que tinguin millors escoles que aquí, és que ja saben anglès quan arriben a la classe perquè miren els dibuixos i juguen en anglès. Encara que al principi no puguin parlar-lo, tot passa per la comprensió, per exposar-los a l’idioma".

Per això té clar que "la immersió és un sistema que funciona". De fet, el model escolar català –que Kaufmann admet no conèixer a fons– es va inspirar en la immersió lingüística en la primera infància que llavors ja s’aplicava a Mont-real. "Els meus nets van a l’escola francesa a Vancouver i no parlen francès sense accent, perquè aquí no tenen cap ambient francòfon, però l’acabaran dominant", afirma. "En el cas del català i el castellà, la immersió a l’escola funciona bé si, per exemple, la família parla espanyol i al carrer es pot sentir el català", apunta. M'estalvio detallar-li que justament aquest contacte espontani amb el català va per barris.

Kaufmann creu que el que passa a l’escola és important però que el que passa a fora marca la diferència: "Jo sempre dic que els idiomes no s’aprenen a la classe, sinó al cervell, i el cervell el tens al carrer, amb els amics". "Que el francès sigui un idioma oficial no és una motivació per als canadencs, ni tan sols al Quebec. I que el govern es gasti diners inútilment tampoc no fa que el bilingüisme creixi fora de la província", afirma.

Kaufmann aprèn llengües agafant els temes que li interessen, però amb material adaptat, amb un 15% de paraules que no conegui i un sistema de repetició planificat. “Cometràs errors en les coses més bàsiques molt de temps, fins i tot oblidaràs el vocabulari més elemental. Però de mica en mica es crearan les connexions neuronals. Has de tenir confiança. Encara que creguis que no progresses, llegint i escoltant milloraràs. Per aprendre idiomes només cal actitud i temps. I acceptar la incertesa”.

stats