No t’enriguis mai d’El Almendro
“ Vuelve, a casa vuelve, por Navidad ”. Tothom recorda aquesta tornada de la cançó d’El Almendro. Però ¿us hi havíeu fixat que ja ben entrats els anys 2000 es va canviar “esta noche es Nochebuena y mañana Diós dirá ” per “ esta noche es Nochebuena, vive la felicidad ”? Doncs sí, la cançó més famosa del Nadal es va voler laïcitzar una mica. Quina paradoxa, oi? Encara avui El Almendro és fidel a la seva cita anual amb el mateix jingle i la mateixa cançó encomanadissa, el mateix esperit de retrobar-se amb els éssers estimats, emoció, el fill que abraça la mare després d’un llarg viatge; els torrons que ho testimonien.
Va ser el 1980, quan acabava de celebrar el seu centenari, que la marca de dolços nadalencs va encertar-la amb un hit que porta quatre dècades en solfa. Va ser a sis mans: els compositors Cuadrado, De la Iglesia i Neto van afinar l’instint, hi van afegir un polsim -o una bona cullerada- de sucre, ametlla triturada, fruita glacejada, cobertura de xocolata i tot el dolç que calgués per donar a llum un clàssic.
I qui tornava a casa? En un dels primers anuncis era un científic que suposadament treballava en una alta companyia multinacional i que un bon dia rebia una postal del seu poble que l’impulsava a emprendre el retorn. Amenitzaven el viatge els acords d’una espècie de Mocedades i una lletra amb perles com “ vuelve, a casa vuelve, necesitamos tu risa, tus caricias, tus miradas y tus manos ”.
Amb el pas dels anys, la lletra de la cançó es va anar simplificant i la narració de l’anunci també. El vaixell a alta mar i el mariner que rebia el permís per tornar a casa es van substituir per quatre plans de la mare cuinant i parant la taula amb gest melancòlic, el timbre que sona i el fill militar que apareix després de molts mesos d’absència.
Aquesta mena d’anuncis que són com institucions, com tòtems, com menhirs, val la pena no frivolitzar-los, no prendre-te’ls de conya, no sucumbir a la temptació del relativisme que assota el món. No t’enriguis mai de l’anunci d’El Almendro. Tard o d’hora te’n penediries.
El Almendro (1980)
