Aprendre a estimar la tònica
Com s’ha de pronunciar? Txueps? Xueps? Durant un temps aquest va ser un tema important, un dubte raonable, una frívola coqueteria. Com s’ha de dir aquest coi de nom? Només això, aquest detall fonètic, aquesta lluita contra les consonants, ja és per si sol una estratègia promocional interessant. Devia resultar d’allò més chic entrar al Sandor i ordenar un refresc per combatre el sol asfixiant que en ple estiu cau vertical sobre Francesc Macià, abans Calvo Sotelo. “Posa’ns una Xueps i un Bitter, carinyo, amb molt i molt de gel”.
La tònica Schweppes es comercialitza a Espanya des de finals dels anys cinquanta, però la revolució no va arribar fins a finals dels setanta. Concretament el 1978, data del primer anunci d’aquell individu conegut com “L’home de la tònica Schweppes”. L’empresa tenia una obsessió: aconseguir que la beguda carbonatada deixés de ser la comparsa espurnejant dels espirituosos i tingués entitat pròpia com a refresc, que els assedegats la consideressin a l’hora de d’asseure’s a la terrassa i dir-li al cambrer què els venia de gust. Per a aconseguir-ho van confiar durant més de deu anys una missió a l’actor francès Bernard Le Coq: construir un personatge carismàtic i magnètic, irònicament invasiu, elegant, que es colés fins als llocs més inversemblants -dins d’una sauna, en un autobús ple a rebentar- sempre amb una tònica a punt per servir i salvar així les sets més angoixants i les reserves més refractàries a l’experimentació gustativa amb l’amarg de la tònica.
“Schweppes sap que el gust de la tònica, com el de les millors coses d’aquest món, necessita un temps d’adaptació. I que molta gent que no beu tònica és perquè no ha tastat prou la tònica Schweppes”. Així començava el primer de tots els anuncis, el de l’any 1978. Conclusió? “Aprengui a estimar la tònica”, eslògan immillorable, aroma de llimona, bombolles, glaçons, el color groc corporatiu. Un imaginari que pessigolleja la memòria encara avui.
Ah, per cert, no em vull oblidar d’una postdata: ¿recordeu, uns quants anys després, el gran John Cleese anunciant tònica Schweppes amb recursos subliminals? Brillant.
Schweppes (1978)
