Antxón Gómez: “El pare deia que cal ser curiós i li vaig fer cas”

Amb Antxón Gómez anem del cinema a la cuina -“un camp de creativitat, per a mi”-; del descans a l’Empordà a la nit barcelonina dels anys 80 com un dels creadors del Zig-Zag i de l’Otto Zutz, tan trencadors; de Steven Soderbergh -amb qui ha fet les pel·lícules del Che- a Pedro Almodóvar -amb qui porta més de vint anys treballant-; de Jean Reno a Raúl Arévalo, com a director artístic dels anuncis d’Estrella Damm; de les làmpares al paper de paret, com a col·leccionista; de la política, que el va portar a Barcelona abans de la mort de Franco fugint de la policia, a la química, que és la seva formació, i a l’escenografia. El ventall de curiositats i experiències del que és un dels directors artístics més reconeguts del cinema espanyol és tan immens com divers. “Soc un acumulatiu, passional, enfollit pels objectes, pel disseny. Busco i busco, i quan busques trobes. La vida és molt això, buscar i buscar. També la felicitat és una recerca, no és un estat final”. Antxón Gómez (Sant Sebastià, 1952) remet a la curiositat com el gran motor de la vida: “El pare sempre deia que cal ser curiós. I li vaig fer cas, i tant si n’hi vaig fer. De fet, és la curiositat la que m’ha portat a la feina que faig, a la passió per col·leccionar, per cuinar, per estar en mil coses, per viure”.

“TOT TÉ UN VALOR”

Antxón Gómez explica que, de petit, ja col·leccionava tot el que podia: monedes, cromos, objectes... “Tinc un germà gran que després es va fer numismàtic a partir de la meva col·lecció de monedes. I jo he seguit tota la vida buscant i acumulant. Làmpares, que m’encanten i que m’he de reprimir per no comprar-ne. També col·lecciono o he col·leccionat embolcalls de fulles d’afaitar, etiquetes d’hotel, paquets de llumins, manetes de portes -en tinc tantes!- i paper de paret. En tinc moltíssim, rotllos i rotllos i més rotllos. Per a mi tot té un valor, especialment aquelles coses a les quals la majoria no donen importància, que defineixen una època, un estil de vida”. A més, són útils per a ell: “Esclar, tot ho faig servir per a les pel·lícules o els anuncis en els quals treballo”. Sense anar més lluny, en el cine d’Almodóvar: “El decorat a les pel·lícules d’Almodóvar és un personatge més. Té un paper important, ha de ser narratiu. Però cada director és diferent, Bigas Luna, Manuel Huerga, Sodenbergh, Agustí Villaronga, Raúl Arévalo, Jean Reno, Oliver Stone, Juan Antonio Bayona... Jo, com a professional, el que he de fer és interpretar el que vol cada director, estar al servei del guió, i fer-ho tan bé com sé”.

VIDA I FEINA

Antxón Gómez té clar que una cosa és la feina i una altra la seva vida. “És bàsic separar vida i feina. Mai no he intentat ni he volgut passar a una relació personal amb els directors amb els quals treballo. Per exemple, Almodóvar fa vint anys que confia en mi i jo en ell, ens entenem molt bé. Però mai no hem traspassat la frontera de la relació professional. Jo quan acabo una feina me’n vaig a la meva vida. I la meva vida són els objectes que acumulo, el plaer de cuinar com a bon basc que soc, els amics (m’interessa la gent a qui li agrada menjar), el meu fill, la dona i fer moltes coses diferents, que és el que he fet tota la vida. Sempre em penedeixo del que no he fet, no del que he fet”.