Els antics grecs i romans ja jugaven a jocs com els d’ara mateix

El nom del joc, pente grammai, significa exactament cinc línies. També anomenat pettie, no se n’han conservat ni taulers ni les regles, que s’han pogut recrear modernament a partir de documentació de l’època, sobretot l’Onomasticon de l’escriptor grec egipci Juli Pòl·lux, al segle II de la nostra era.

Segons aquestes regles interpretatives, es juga a les interseccions, no a les caselles. La partida comença amb les 5+5 fitxes col·locades als punts que mostra la figura. Dels dos jugadors, comença el que porta les fitxes negres i després es juga per torns. Per guanyar cal eliminar totes les fitxes adversàries.

En el seu torn, el jugador mou una de les seves fitxes endavant o cap al costat, sempre seguint les línies del tauler. Per capturar una fitxa adversària cal que la flanquegi amb dues de seves (és a dir, una a cada costat de la fitxa a capturar i en la mateixa línia) o només amb una si la fitxa a capturar és en un dels quatre punts marcats amb un puntet vermell a la figura i l’atacant en el punt exterior següent. Després de capturar una fitxa, el jugador que ho ha fet torna a jugar. Excepcionalment, una fitxa es pot moure cap enrere només en el moment que està a punt de ser capturada. Una fitxa es pot posar entre dues fitxes adversàries sense ser capturada.

Quan s’hi ha jugat unes quantes vegades, pot venir de gust jugar-hi d’una manera més exigent pel que fa a la captura de fitxes adverses. Ara bé, per fer-ho cal encerclar la fitxa per tots costats, de manera que caldrà envoltar-la amb 4, 3 o 2 fitxes pròpies, depenent de la posició al tauler de la fitxa a capturar.

Aquest joc en recorda d’altres pel tipus de moviment, per la manera com es capturen les fitxes i per l’objectiu, però la forma del tauler, amb una part escapçada, el converteix en un joc radicalment diferent.