Amparo Sard: “Tinc un clic de desconnexió entre vida i feina”

Trobem Amparo Sard a Son Servera, acabant d’embalar les obres de la seva propera exposició, al setembre a la galeria Werkstatt de Berlín. La trobem al seu estudi, que és la casa que era de la seva besàvia al mateix poble de Mallorca on l’artista va néixer el 1973, i on passa tant temps com pot, entre les exposicions que se succeeixen per mig món i el dia a dia com a professora associada de belles arts a la Universitat de Barcelona. Fa anys que no s’atura per fer vacances, ni estiu, ni hivern. És una de les nostres artistes amb més projecció internacional. De fet, la revista holandesa LXRY ja ha anunciat la llista dels 25 millors artistes del món que publicarà el 2018, una tria feta per experts de diversos països, en la qual Amparo Sard està inclosa. “Podria lamentar-me perquè no tinc estiu, fa uns anys que la feina no em deixa parar, però no ho faré perquè faig el que m’agrada i no em puc queixar gens de com va”, diu qui, en els darrers anys, ha mostrat la seva obra al TEA de Tenerife, a Londres, a Nova York, a Chicago, a Bombai, al Marroc o, entre altres llocs, al Macro de Roma, una mostra que li va suposar el reconeixement amb la Medalla d’Or del govern italià.

Una nena tímida

Amparo Sard confessa que va ser “una nena molt tímida, també a l’adolescència”. “Potser fins que vaig estudiar a Barcelona”. És molt alta, ja ho era de petita. “A l’escola em trobava diferent, gairebé sempre era la més alta. A més, em dic Amparo, com la meva àvia, i jo llavors hauria preferit dir-me Antònia o Maria o Catalina com la meva estimada germana, un nom normal. Jo veia que els nens i nenes interactuaven entre ells i a mi em costava. Tanmateix, avui sé que tots som diferents, però als nens no els agrada ser-ho. Ara no tinc cap problema a ser alta, ni amb el meu nom ni amb res. Només hi veig avantatges: la segona vegada que entres en un lloc ja saben qui ets [riu]. A més, la feina m’ha ajudat molt, la controlo jo, viatjo per feina però sempre trobo moments per a la cultura del país, per pujar en un camell, com a la foto de fa anys després d’una exposició al Caire, o per patinar a Central Park. I esclar, sempre que puc soc a Mallorca, el millor lloc per a mi”.

La valor family

Mallorca, per a Amparo Sard, és la família. “Som molt italians, a casa. Fem molta família, amb la de l’illa però també amb la de Muro d’Alcoi, el poble de ma mare, amb tots els Valor”. Valor és el seu segon llinatge: “Valor Family és el nom del nostre grup de WhatsApp, sempre molt actiu, amb cosins repartits per tot el món. I a casa, per no res, tenim muntada una festa. Sempre ha sigut així, la mare sempre ha sigut la motivació i el meu pare la seguretat de poder dur a terme les nostres bogeries, les meves i les dels germans”.

Fer clic

L’artista assegura que sap distingir què fa en cada moment: “Tinc un clic de desconnexió entre vida i feina, i el faig servir. Si amb la meva obra em moc entre el que és agradable i el que és punyent, fins i tot dolorós, en la vida procuro no entrar en complicacions”. Això sí, diu, llegeix sobre artistes per conèixer-se a si mateixa, dibuixa als aeroports i no es cansa mai de l’artista francesa Louise Bourgeois.