Els amors d’estiu en temps de pandèmia
Molta precaució, menys gent nova i més trobades virtuals marcaran les històries romàntiques d’aquestes vacances sota l’amenaça del coronavirus
Els amors d’estiu són una de les matèries primeres per als records que duren quasi tota la vida. La intensitat amb què es viuen, tot sovint lligada a la joventut, acostuma a deixar marca, i també el caràcter fugaç els dona aquella nostàlgia que comença fins i tot abans que les coses s’acabin. Són relats que han poblat els llibres i el cinema i han omplert la cultura popular d’històries que s’acabaven quan la tardor trucava a la porta.
Però aquest estiu tan diferent i tan inesperat també suposa un canvi i un sotrac per a aquestes vivències, perquè molts dels ingredients necessaris -viatges, festes majors, gent nova, activitats a l’aire lliure… en definitiva, escenaris típics d’estiu- no els tindrem o els tindrem molt menys. “Els amors d’estiu són històries basades en la passió: normalment passen en entorns de vacances, de plaer, lluny de la rutina i la monotonia del nostre dia a dia, i tot sovint amb gent nova”, diu Teresa Moratalla, terapeuta familiar i de parella i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Són històries d’amor que es basen en l’emoció, no reflexionades ni pensades, molt impulsives, que sorgeixen de l’atracció física i que tenen una característica molt important que les defineix: són efímeres”, rebla. Això vol dir que comencen i s’acaben amb les vacances d’estiu i, per tant, quan tornem a la nostra realitat tot sovint descobrim que no hi ha espai per a aquell amor d’estiu enmig de les nostres obligacions laborals o d’estudis, o en el nostre entorn social habitual, tal com apunta aquesta psicòloga.
Malgrat que el nostre imaginari situa aquestes històries en la joventut, també es poden donar al llarg de la vida, en qualsevol etapa, però sempre en el context de gaudi i lleure de les vacances.
Segons Moratalla, el component passional dels amors d’estiu i el fet que estiguin destinats a acabar-se fa que es converteixin en experiències “amb grans repercussions emocionals”: “Per tant, les recordem durant molt de temps perquè les tenim associades al plaer, a les vacances, a una època molt especial”. Però enguany, amb el context de pandèmia mundial que tenim i amb els rebrots que vivim a casa nostra, tot apunta que es viuran d’una altra manera. “Els amors d’estiu no són pensats i en canvi aquest estiu és de reflexió contínua, d’estar alerta, de pensar en posar-nos la mascareta, rentar-nos les mans, mantenir les distàncies... És tot al contrari d’aquest esperit més romàntic. I tots hem de ser molt prudents”, diu Moratalla.
Per a Francesc Núñez, professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, “és molt probable que aquest estiu els cercles de relacions en què ens moguem siguin més petits perquè hi ha menys moviment de gent, menys viatges, menys sortides, menys festes... que són alguns dels escenaris habituals de les històries d’amor d’estiu i on hi ha la possibilitat de conèixer gent nova”. Per tant, “és probable -afegeix- que hi hagi menys històries d’amor”.
En la mateixa línia, Teresa Moratalla diu que “el context dels amors d’estiu és normalment de lleure i amb molta socialització, i tot això serà més difícil que es doni aquest estiu, segurament hi haurà menys vivències romàntiques que de costum”, apunta. Tot i això, reconeix que és “difícil predir” què passarà, perquè el context ha de ser de molt ambient i actualment tenim zones de Catalunya amb algun confinament actiu, d’altres amb restriccions i d’altres on no hi ha rebrots, però no sabem durant quant de temps, i tot plegat afecta els plans que fan les persones que estan de vacances. “En el cas que hi hagi nous confinaments estrictes i ens hàgim de quedar a casa, segur que no hi haurà la possibilitat de noves històries, i en cas que no hi hagi confinament sí que sembla que hi haurà moltes restriccions, per tant tot plegat complicarà molt la situació”. A més, l’experta apunta que moltes persones estan reduint el nombre de gent amb qui es relacionen, per precaució, i “això elimina la possibilitat de poder-ne conèixer de nova”.
Tot i això, Francesc Núñez obre una porta a l’esperança i destaca que tot plegat “no vol dir que qui estigui disposat a enamorar-se no pugui fer-ho”. “L’amor és un sentiment que afecta tothom, tot i que és cert que els joves hi estan més oberts. És un procés revolucionari que promet una vida millor a les dues persones que el viuen, és com una promesa de canvi personal i això és invencible, no hi ha por que ho aturi”, comenta el sociòleg. Per això apunta que si neix l’amor, encara que hi hagi rebrots i nous confinaments, “probablement el que veurem seran més comportaments de precaució, però al final tirarà endavant perquè és un dels motors de la vida, una de les forces més grans de l’Univers i sempre tira endavant”.
El que els dos experts apunten és que amb el context actual és molt probable que es doni un augment de gent apuntada a aplis de cites. És la manera de buscar-hi tota la gent nova que potser no coneixeran aquest estiu i que són promeses de noves relacions. “És una porta que ja estava oberta i que ha augmentat molt amb el confinament, i aquest estiu segur que continuarà creixent”, diu Núñez. L’expert descriu aquestes aplicacions de cites com “espais d’imaginació que donen molta positivitat i alegria a qui té ganes d’enamorar-se o de conèixer gent nova per a relacions esporàdiques”, diu. Tot i això, “la majoria de les vegades hi ha decepció quan hi ha trobada real, però l’esperança generada a l’inici, quan coneixes la persona, i el poder de la imaginació són emocions molt grans i funcionen molt bé”. Per això apunta que aquest fenomen ara es multiplicarà, sobretot si hi ha nous confinaments o la gent deixa de viatjar o d’anar de vacances.
Les aplis de cites enganxen molts sectors de la població, des de joves -sobretot- però també gent més gran. “Ara ja no hi ha aquelles velles reticències -diu Núñez-, s’ha normalitzat molt el fet de conèixer gent online, s’ha visibilitzat i amb el confinament encara més, perquè molta gent ha descobert que són una eina eficient que amb molt poc esforç et proporciona moltes oportunitats”. Tot i que el professor matisa: “Després cal veure com són en realitat, perquè la transformació de tot allò que hem imaginat al món real no és fàcil, però la veritat és que a nivell d’expectatives funcionen molt bé, sobretot si tens ganes d’enamorar-te”.
En la mateixa línia s’expressa Moratalla, que apunta que els éssers humans estem fets per relacionar-nos i, per tant, si preveiem un estiu en què no farem tantes coses com volíem i no coneixerem tota la gent que esperàvem és probable “que es doni un augment d’aquestes cites virtuals”. Creu que molta gent intentarà començar online i “quan es pugui” es passarà al pla real, “cosa que dependrà de les restriccions de cada zona”. Tot i això, alerta: “Per definició els amors d’estiu són molt físics, molt d’atracció, de pell... A nivell virtual tot això no ho podem tenir i caldrà que les paraules substitueixin totes aquestes emocions. I no és fàcil”. Sigui com sigui, al món real o al virtual, aquest estiu també pot tenir les seves grans històries d’amor.
