“Un amor feliç es construeix cada dia, és un diàleg, una conversa”

Salvador Cardús va conèixer la seva dona Maria gràcies a la música. Era a finals de l’any 1972 i tots dos cantaven, ell ho havia fet des de força jove al Cor Montserrat de Terrassa i ella a la Coral Santa Cecília. “Ens vam conèixer una mica per casualitat i vam acabar muntant un grup que es deia Registre 23. Vam cantar durant tres o quatre anys, fent bolos per tot el país, musicant poemes de Vicenç Villatoro i Miquel Martí i Pol, amb qui teníem una bona relació”, explica el sociòleg. 

De la Maria li va agradar de seguida veure que era una persona decidida, amb un caràcter fort i capacitat de lideratge. “Destacava. Tenia les idees molt clares i un interès social considerable que em va semblar molt atractiu”, diu. A la seva primera trobada, ella li va deixar un disc amb una versió francesa –preciosa– del musical Gospel, i l’intercanvi de música va ser una constant durant el seu festeig. Es van casar el desembre de l’any 1975, poc després que ell tornés de la mili, just un mes després de la mort de Franco. 

Amb la família i una carrera professional que començava a arrencar, la parella va deixar de cantar en públic. “Ara ho fem a la dutxa”, assegura Cardús, rialler. El seu dia ideal junts consisteix en estar ben tranquils a casa. “Ens agrada llegir, xerrar, fer el dinar… en fi, un dia d’allò més quotidià: no necessitem res especial perquè el dia de cada dia sigui bonic”. Els caps de setmana que els visita la família també són dies feliços. “Venen els meus pares, els fills, els nets… Arribem a ser quinze o setze. És un dia atrafegat, però plenament feliç: veure la felicitat dels altres també omple”. 

Per a Cardús, el secret d’un amor feliç és, primer, “encertar-la d’entrada”, “tenir la sort de trobar una persona extraordinària per acompanyar-te”. El sociòleg opina que, malgrat tot, no hi ha una fórmula màgica. “Un amor feliç es construeix cada dia, és un diàleg, una conversa”, reflexiona. Per això, el primer que fem quan ens enfadem amb algú, sigui un amic o la parella, és “deixar de parlar-hi”. “Potser el secret és la capacitat de mantenir una conversa quotidiana. Buscar la serenitat, sense estridències. I riure, riure junts és important”, afegeix.

Sense estridències, però amb passió i dedicació, precisa el sociòleg. “L’amor demana ser-hi, i la passió és necessària amb tot, a l’amor i a la vida. Has de sentir aquest punt de batec, la tensió que implica no fer les coses de manera rutinària i automàtica”, conclou.